Apartheid i suspensió de diputats

A Soraya les comparacions amb el nazisme li deuen semblar gastades i ha recorregut a l'apartheid

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA Escriptor

Sorprenen una mica tantes exclamacions perquè Soraya Sáenz de Santamaría (que aspira a presidir el que encara és el partit més important d'Espanya, així com el 'gobierno de la nación') hagi dit que, a Catalunya, es practica l'apartheid i que cal lluitar perquè les persones que se senten espanyoles i parlen castellà hi puguin viure i parlar en llibertat. Naturalment que es tracta d'una mentida estrident i verinosa, que ofèn per igual la ciutadania de Catalunya i, en aquest cas, la de Sud-àfrica, i que intenta situar el conflicte entre Catalunya i Espanya dins uns paràmetres racials que no hi tenen res a veure. Però no hauria de venir de nou a ningú que Soraya gosi proferir aquesta animalada, quan portem anys i panys escoltant comparacions entre el catalanisme i l'independentisme, d'una banda, i el feixisme i l'Alemanya nazi, per l'altra. La degradació del llenguatge ha arribat fins a un punt tan extrem a la política espanyola que les injúries s'han convertit en rutina i, esclar, cal renovar el repertori per tal d'aconseguir l'efecte desitjat, que és la indignació d'uns i l'aplaudiment d'uns altres.

La degradació del llenguatge ha arribat a un punt en la política espanyola que les injúries ja són rutina

Perquè la cosa, en efecte, ve d'enrere. Per molt que ara l'anomenem d'aquesta manera, la postveritat fa molts anys que està inventada i que es practica a Espanya contra uns grups molt determinats, entre els quals mai no hi falten “els catalans”. La primera vegada que vaig llegir una analogia entre el catalanisme i el nazisme va ser a començaments dels anys noranta, i era a la revista 'Ajoblanco', que passava per ser contracultural i llibertària però que no tenia inconvenient a editorialitzar atacant el que anomenaven “el nazionalismo catalán”, amb aquesta enginyosa zeta. Era la mateixa època que el diari 'Abc' publicava aquell recordat gran titular de portada: “Lo mismo que Franco pero al revés: persecución del castellano en Cataluña”. Fa 25 anys, d'aquestes coses, i no tan sols continuem allà mateix sinó que, cada vegada que es repeteixen aquests insults, baixem un esglaó més en l'escala de les societats civilitzades. A Soraya i el seu equip de primàries el que els ha passat és que les comparacions macabres amb el nazisme els deuen semblar gastades i han decidit recórrer a l'apartheid, com ho podien haver fet (i ho fan) en qualsevol altre règim totalitari i assassí.

Per altra banda, és evident que el jutge Llarena es pren la seva instrucció judicial contra el Procés com l'obra de la seva vida, i que ha decidit culminar-la amb un nou despropòsit que ve a condensar tots els que ja ha comès fins ara. Tal com l'ha dictada, la suspensió dels diputats processats és un contrasentit judicial en el qual s'estavella qualsevol aplicació racional del dret, a més d'un nou atropellament dels drets dels electes i de la ciutadania que els ha votat a les urnes. Però, sobretot, és un monument a la vanitat del mateix magistrat del Suprem, que ha decidit obtenir notorietat, i qui sap si sortir als llibres d'història, com a autor d'una causa judicial que causa estupor entre els tribunals europeus.

Més continguts de