Cacera contra Trapero

EscriptorDe tots els excessos judicials que està cometent l'estat espanyol contra la ciutadania i les institucions catalanes, la causa contra el major Trapero i l'equip de comandaments del cos dels Mossos i del departament d'Interior que treballaven amb ell és potser la més descaradament primària i revengista, fins al punt que no sembla exagerat qualificar-la de veritable cacera. A Trapero primer el van humiliar degradant-lo i posant-lo en una oficina a fer tasques administratives, i ara li aquissen els cans dels tribunals per acusar-lo, juntament amb la intendent Teresa Laplana, el secretari general d'Interior Cèsar Puig i el director dels Mossos (tots ells excàrrecs, s'entén) Pere Soler ni més ni menys que d'organització criminal. La mala inventiva judicial, en aquest cas rubricada per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, demostra no tenir límits.

Amb Trapero, efectivament, no estalviaran pólvora perquè l'hi tenen guardada. Durant les hores i els dies posteriors als atemptats del 17 d'agost passat a Barcelona i Cambrils, el govern d'Espanya va adoptar un perfil tan baix que varen ser les institucions catalanes les que varen haver d'assumir tota la gestió de la situació, i val a dir que ho varen fer de manera impecable. Els ministres d'Exteriors de França i Alemanya, desplaçats a Barcelona, van ser rebuts a l'aeroport pel conseller Raül Romeva, mentre que el ministre Dastis senzillament no apareixia per enlloc. I la feina dels Mossos va ser elogiada internacionalment, no tan sols per l'eficàcia dels agents a l'hora de desfer la cèl·lula terrorista, sinó també per la feina de comunicació que des del primer minut va permetre rebre dels Mossos a través de les xarxes socials tota mena d'informacions fidedignes, puntuals i ben ordenades sobre els atemptats, en català, castellà i anglès. L'èxit policial català va ser indiscutible, i és evident que va causar tírries i enveges que, en mesclar-se amb tota la fúria hispànica ("¡A por ellos, oé!") desencadenada pel referèndum de l'1-O, s'han convertit en una pilota de rancor i ràbia que, amb tota la resta, ha acabat anant a parar als tribunals. “Organització criminal”, per cert, és el sintagma amb què ha estat qualificat el PP per la justícia, en el cas de la destrucció dels ordinadors de Luis Bárcenas, i per la unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional, per la seva múltiple activitat delictiva, presumpta o provada, en trames de corrupció.

Mentre Trapero, Laplana, Puig i Soler són acusats i difamats, seguim sense tenir explicacions sobre la feina duta a terme per Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17-A, com a confident que va ser del CNI. No tan sols no en tenim cap explicació sinó que la informació relativa a aquest assumpte continua segrestada a la ciutadania com a secret d'estat. És fàcil interpretar que aquí algú ha actuat i segueix actuant com una organització criminal, i que no són les persones perseguides ara per la jutge que va enviar els dos Jordis a la presó, ara ja fa mig any.