Un canvi a la força (europea)

'Diàleg' és un terme que el nacionalisme espanyol no va permetre mai que s'associés a Puigdemont

L'estat espanyol, amb el seu govern i la seva justícia al capdavant, s'ha passat cinc mesos sense acceptar ni respectar el resultat electoral del 21-D, i ara de cop i volta ha passat a acceptar-lo (o, si més no, a acatar-lo) amb la investidura del president Quim Torra, a qui saluden contradictòriament: per un costat el desqualifiquen tractant-lo de xenòfob i supremacista, mentre que per l'altre auguren una nova etapa de diàleg i estabilitat. ¿Diàleg i estabilitat amb un supremacista presidint la Generalitat? 'Diàleg' i 'estabilitat' són termes que el nacionalisme espanyol no va permetre mai que anessin associats al nom de Puigdemont, i ni tan sols al d'Artur Mas (tret de la primera etapa del seu Govern, quan aprovava pressupostos amb el PP). Sense haver escrit mai cap tuit ni cap article indecorosos, Jordi Turull va entrar a la presó entre la primera i la segona volta del seu debat d'investidura, juntament amb quatre consellers de l'anterior Govern que tampoc no han tingut mai cap sortida de to: ¿com és que ara el jutge Llarena s'absté d'actuar contra qui afirmen que és un aprenent de Karadzic?

Hi ha hagut un canvi d'actitud d'Espanya, i res fa pensar que s'hagi produït per iniciativa pròpia

Potser hi té alguna cosa a veure el fet que, la setmana passada, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, digués explícitament, des del Parlament flamenc, que és necessari que es reprengui el diàleg entre Espanya i Catalunya, i que ell mateix s'oferiria de mediador si no fos que “les parts” (tots sabem quina part, en realitat) no acceptaven cap mediació. Dit d'una altra manera, si Europa va obligar Espanya primer a convocar eleccions sota el 155 (no pensaven fer-ho tan aviat), ara l'hauria obligat també a acceptar-ne els resultats. I, de retop, hauria dissuadit la impetuosa justícia espanyola de tornar a actuar contra un presidenciable català, de tal manera que Espanya ha hagut d'acceptar Quim Torra com a animal de companyia, com ho hauria hagut de fer amb qualsevol altre nom sorgit de la reunió de Berlín de dissabte passat i aprovat, o consentit, per ERC i la CUP. Amb la qual cosa, per cert, la independència judicial i la separació de poders tornen a quedar a Espanya perfectament situades i retratades.

Pel que fa als articles i tuits suposadament xenòfobs del president Torra, el portaveu en cap de la Comissió Europea, el molt proespanyolista Margaritis Schinas, ha despatxat ràpidament la qüestió dient que no pensava “dignificar-los amb un comentari”. És a dir, el mínim peixet indispensable per a la premsa del 155 ('El Mundo' ressalta com un mèrit que Schinas estigui casat “amb una espanyola”) i cap a una altra cosa. La “campanya europea” que Arrimadas prometia per fer saber “als senyors Juncker i Tajani” que Torra és un nou Hitler em temo que acaba aquí. A Europa una altra cosa potser no, però de moment no necessiten la inestimable clarividència de Cs per reconèixer un xenòfob i un supremacista quan es presenta. De moment, per molt que insultin el nou president, el que hi ha hagut és un canvi d'actitud d'Espanya, i res fa pensar que s'hagi produït per iniciativa pròpia.

Més continguts de