06/06/2019

Ciutadans segueix sent d'ultradreta

2 min

Pedro Sánchez i els socialistes segueixen el seu 'pressing Cs' per arrossegar Ciutadans a posicions centristes per poder-hi pactar, així als governs locals com a la investidura presidencial. 'Arrossegar' és la paraula exacta, perquè, a pesar de no haver patit un escalabrament com el del PP, el partit taronja ha sortit del cicle electoral convertit en un paquet que ocupa un cert espai, però que només pot aspirar a ser col·locat allà on convingui (no sempre allà on convingui a Albert Rivera, sinó a algú altre). Això és exactament el que vol fer-ne Pedro Sánchez: convertir Ciutadans en un agafador en el qual es pugui recolzar quan li vagi bé, per no haver de dependre dels radicals de Podem o, encara pitjor, dels nazis independentistes. I s'ha de dir que Podem, tornant a enfilar la seva poc edificant tendència a esbudellar-se interiorment, no fa més que deixar el camí encara més franc per a l'entesa entre el PSOE i Ciutadans, un partit de laboratori creat per les elits justament per apuntalar, i ocasionalment liderar, majories del seu gust.

Succeeix, però, que aquest pacte, com tot el que s'acordi aquestes setmanes, serà necessàriament provisional i condicionat a les sentències del judici de l'1-O, que arribaran a l'octubre. Si, com tot fa pensar, aquestes sentències són dures o molt dures, amb anys o molts d'anys de presó per als encausats, és previsible que es produeixi una nova convulsió en la política catalana (amb eleccions al Parlament incloses), que naturalment afectarà també de ple la política espanyola. És més que possible que es torni a mobilitzar, a Catalunya, la famosa majoria del vuitanta per cent, la que no està necessàriament a favor de la independència però sí d'un referèndum, i que se sent concernida (com és de raó a les societats democràtiques) pels drets civils i les llibertats fonamentals. Aquesta majoria i el govern que tingui Catalunya pressionaran Sánchez en un sentit, perquè prengui mesures en favor dels presos, sigui l'indult o sigui el que sigui, i la triple ultradreta ho farà en sentit exactament contrari. Una triple ultradreta formada pel PP, Vox... i Ciutadans, naturalment. Tots tres competiran novament per veure qui la diu i la fa més grossa contra el diable separatista, començant pel fet també previsible que les sentències, per dures que siguin, no els semblin suficients, i per l'exigència de l'aplicació d'un 155 salvatge i perquè sí. Succeeix també que aquest tipus d'antipolítica enverinada i contaminant és exactament no ja l'especialitat d'Albert Rivera i Ciutadans, sinó la seva raó de ser. No han fet mai cap altra cosa, perquè, lluny de ser una opció flexible de centre, com se suposa que pretenien els seus promotors, Ciutadans no és més que un dels partits d'ultradreta més intransigents del sud d'Europa. De manera que Pedro Sánchez pot divertir-se avui obligant Rivera a arrossegar els peus cap al centre, però se'l pot tornar a trobar ben aviat al davant, convertit en el pitjor enemic. I es trobarà que hi tindrà pactades encara no sabem quantes coses. Mal negoci.

stats