ara.cat

No hauríem d'establir comparacions entre la crisi sanitària del coronavirus i una guerra perquè aquesta és una retòrica que fàcilment es fa seva l'extrema dreta. Les metàfores bèl·liques són el seu recurs lingüístic de referència, i s'hi troben extraordinàriament còmodes. Valgui com a exemple un tuit de la bloguera Noelia de Trastámara (firma així), rutilant líder d'opinió del nacionalisme espanyol, en croada permanent contra les lleis de violència de gènere i de memòria història. El tuit diu així: “Aquellos que buscaban a sus tíos bisabuelos segundos por las «cunetas» y pedían funerales de Estado son los mismos que ahora les importan un pito los abuelos y no quieren imágenes de familiares afligidos”. La paraula cunetas hi surt entre cometes perquè al nacionalisme espanyol neguen que existeixin les cunetes i les fosses comunes on jeuen les víctimes del feixisme, de la mateixa manera que el revisionisme pronazi nega que existissin mai les cambres de gas i els forns crematoris de Hitler. A la frase de la tal Trastámara la segueixen desenes de comentaris en què s'insulta greument els partidaris de la memòria històrica, els immigrants, les feministes i tothom que tingui cap relació amb Unides Podem. L'argument de fons és, precisament, el paral·lelisme que tots ells estableixen entre la crisi del covid-19 i una guerra, concretament amb la Guerra Civil. Compten els morts per aquesta malaltia com si fossin víctimes d'una guerra que continua exactament allà on va acabar l'altra, i, per a ells, és ben bé com si Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fossin els responsables directes de cadascuna d'aquestes morts. Als seus ulls, Sánchez i Iglesias són un parell de sàdics que volen destruir Espanya matant bons espanyols. Sobre l'inici de la infecció, no en tenen cap dubte: van ser les manifestacions feministes del 8 de març.El president d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, ha estat lúcid en remarcar que no ens trobem en cap guerra, sinó davant d'una prova a la nostra humanitat. Però si insistim en el frívol símil bèl·lic, sapiguem almenys que la dreta en sabrà treure més profit que ningú. Les idees recollides al paràgraf anterior ens poden semblar estrafolàries, però tenen força i s'estenen com una taca d'oli entre l'opinió pública. Per si no li semblen prou greus, sàpiga que van acompanyades de desitjos de mort contra vostè, si vostè està a favor de perseguir la violència de gènere o d'obrir les fosses comunes. Són, en fi, les idees que sustenten l'existència de Vox i bona part del PP, que són, respectivament, la tercera i la segona força al Congrés de Diputats.El virus afavoreix l'autoritarisme, comencem a no dubtar-ho. La millor resposta no és la del PSOE, que una vegada més absorbeix una part de l'imaginari dretà envoltant-se de militars i referint-se a la ciutadania com a “compatriotes”: així ens anomenen, en efecte, tant Pedro Sánchez com Pablo Casado. Citarem una altra vegada Samuel Johnson: sovint, el patriotisme és el darrer refugi dels pocavergonyes.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Compatriotes que van a la guerra

S'eleven a quatre les víctimes mortals en l'explosió de l'edifici al centre de Madrid

Ventades, plogudes curtes i temperatures enfilades a una muntanya russa

"La democràcia ha prevalgut" i "Unitat": portades d'arreu del món celebren la investidura de Biden

Suda, el cotxe elèctric xinès que no has de comprar

"«Ministre Illa, com més trigui més morts hi haurà»", portada d''El Mundo'