La Constitució com a paper d'estrassa

Pedro Sánchez es passarà la campanya (fins al dia de les eleccions tot és campanya; l'endemà en comença una altra) amenaçant amb l'article 155. Aquest dimarts ha afirmat que podia aplicar-lo amb el govern en funcions, cosa que seria un despropòsit polític i jurídic, a més d'una altra irresponsabilitat de conseqüències impredictibles. Però no ho posarem en qüestió: efectivament, el 155 es pot aplicar en funcions o com sigui, perquè ja va quedar demostrat que s'aplica a gust i a caprici del govern d'Espanya de torn, i dels jutges i fiscals que li fan costat. Es pot aplicar de manera selectiva o extensiva, del dret i del revés, i també amb el govern en funcions i les Corts dissoltes. De fet, immediatament va aparèixer un informe dels serveis jurídics de la Moncloa que deia que, si el ple del Senat no pogués aprovar-lo perquè està dissolt, si de cas ja ho assumiria la diputació permanent del Senat. La frivolitat i la falta de rigor són totals. També la falta de respecte per la mateixa Constitució, tan malmenada i tergiversada com els conceptes d'estat de dret o d'imperi de la llei.

Una vegada aprovada la seva aplicació per qui sigui, el contingut i l'abast del 155 també es van improvisant sobre la marxa. No ho diem nosaltres sinó un gris tecnòcrata anomenat Roberto Bermúdez de Castro, que en temps de Rajoy va ser secretari d'estat d'Administracions Territorials i l'encarregat de l'aplicació de l'article 155. Bermúdez de Castro va explicar que havien hagut de prendre les decisions sobre com aplicar el seu article preferit “damunt d'un llibre en blanc”, perquè no s'havia fet mai abans. És a dir, de manera discrecional i sense cap fonament jurídic. Ho va exemplificar recordant que no van tancar TV3 perquè hauria significat “tenir un problema internacional”. És a dir, els organismes públics de la Generalitat no es tancaven o deixaven de tancar a causa de la seva presumpta activitat delictiva, sinó segons el càlcul de beneficis i perjudicis polítics que es podien derivar de cada mesura. Tancar el Diplocat sí, tancar TV3, no. I així anar fent, com qui juga a un joc de taula.

Pedro Sánchez és el gran oscil·lador, aquell que tractava Torra de xenòfob pocs dies abans de la moció de censura contra Rajoy, després de la qual el president de la Generalitat va passar a ser cordialment rebut per Pedro Sánchez a la Moncloa. Segons els resultats que hi hagi el 10 de novembre és possible que tornem a veure un gir semblant. També per part de les forces independentistes, ara tan ofeses amb Sánchez. O no, qui sap. Pel que fa a les repercussions internacionals que el PP va voler esquivar no interrompent les emissions de TV3, tal vegada es produeixin ben aviat, quan es facin públiques les sentències del judici de l'1-O. O potser tampoc. Al cap i a la fi, és lògic que ningú se sorprengui del fet que hi hagi abusos autoritaris en un estat en què les lleis, i la Constitució mateixa, són degradades pel govern i la justícia, aplicant-les sense més criteri que la seva conveniència.