Coses que no són normals
EscriptorUna dada que convé recordar en un dia com avui és la del cost que va tenir el desplegament dels vaixells Piolín amb els seus 15.000 policies als ports de Barcelona i Tarragona, amb la missió d’espantar, reprimir i agredir la ciutadania. Va ser de 31,7 milions d’euros, que naturalment va pagar vostè, també, encara que vostè sigui un dels ferits de l’1-O o algun dels seus familiars, d’aquests que fan tant de riure al ministre Catalá i al govern d’Espanya. Tot i així, els policies allotjats a les distingides embarcacions varen viure aquelles setmanes envoltats d’escombraries, rates i pudor de porqueria, en bona mesura generada per ells mateixos, la qual cosa (juntament amb uns esmorzars nutritius) sens dubte va contribuir a l’energia i l’eficàcia amb què els agents varen dur a terme la seva impecable feina durant el dia del referèndum.
L’episodi dels vaixells, i dels helicòpters que sobrevolaven Barcelona nit i dia, i de la presència policial desmesurada i amenaçadora és un dels més negres de la història recent de Catalunya, però també és un dels que segurament la ciutadania va arribar a normalitzar més, perquè es va produir cada dia (i durant molts dies) i perquè la saviesa popular i la ineptitud dels responsables del desplegament ho van convertir tot plegat en una caricatura, gràcies al vaixell decorat amb personatges de dibuixos animats. Però per molta broma que n’arribéssim a fer, allò no tenia res de normal. El que sí que té és un nom: se’n diu setge, i el fan els governs autoritaris durant els estats d’excepció (encara que, com en aquest cas, es facin de sotamà i sense decretar-los oficialment).
Una altra cosa que hem arribat a assumir, si no com a normal sí com a rutinària, és que Cs i el PP menteixin sobre la realitat catalana. En aquest sentit, també és oportú recordar que Cs, la formació indiscutiblement triomfadora del bluf demoscòpic d’aquestes eleccions, va cloure la seva campanya difonent un tuit amb la imatge d’uns nens formant un llaç groc al pati de l’escola per denunciar l’adoctrinament en l’ensenyament públic català. Ràpidament es va saber que la imatge corresponia a una escola de Saragossa, i que els alumnes formaven un llaç humà amb motiu d’una campanya contra el càncer infantil. Insistim que tot el que té a veure amb Cs des del dia de la seva presentació en públic, començant per l’adoctrinament i seguint per qualsevol altre missatge difós per aquesta formació, consisteix invariablement en fakes, alternative facts, postveritats o, com n’havíem dit tradicionalment, mentides. La seva raó d’existir és la intoxicació de l’opinió pública i la publicada, i això tampoc no ens podem permetre normalitzar-ho.
Ni això ni anar a votar amb candidats a la presó i més de set-cents alcaldes encausats per les seves opcions polítiques. Ens han dit que no som normals. El que no és normal són aquestes eleccions ni el govern i l’Estat que les convoca. Per això mateix cal guanyar-les.
