16/05/2019

Dret d'ultradreta

2 min

Malauradament no cal ser ni jurista per comprovar sense gaire dificultat com, en la multimegacausa contra l'1-O, es retorcen el dret i les figures jurídiques amb l'objectiu d'encabir –ni que sigui de mala manera– els fets relacionats amb el referèndum en uns tipus penals prèviament decidits i determinats. Ho hem vist amb el famós delicte de rebel·lió, que no s'aguanta per cap banda en aquest cas però que s'intenta provar com sigui, perquè constitueix la base de l'acusació del difunt fiscal Maza i de la instrucció del jutge Llarena i del jutjat número 13 de Barcelona (del qual era titular el jutge Ramírez Sunyer, que també ja va morir, no sense abans haver rebut el sentit elogi de l'aleshores president del Suprem, Carlos Lesmes, per “haver canviat el rumb de la història” i haver salvat Espanya). Per extravagant i interminable que es fes, la desfilada d'agents de policia testificant les seves percepcions subjectives (les que Marchena rebutja aïradament quan venen de testimonis de les defenses) sobre la jornada de les votacions anava exactament en aquesta direcció: el quadre que es persegueix pintar és el d'una massa sublevada que va agredir agents de l'autoritat, no tant per iniciativa pròpia com per haver estat induïda a fer-ho per part dels acusats. Si no arriba a rebel·lió, potser basta per a inducció a la rebel·lió. I una cosa semblant pel que fa al delicte de sedició. El propòsit principal, en tot cas, és acumular anys de presó a les sentències, quan arribin.

Ara és el torn del delicte d'organització criminal, que és el que de cop i volta la Fiscalia, fent cas de les pretensions de Vox, demana per a vint-i-vuit càrrecs directius dels mitjans públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio. Costa d'imaginar tota la cúpula de la RAI, de France Télévisions, de la BBC o de la mateixa RTVE acusada en bloc d'un delicte tan greu com organització criminal: i no perquè hi hagi hagut, per exemple, un saqueig dels fons públics destinats a aquests mitjans públics, sinó per haver emès propaganda electoral d'un referèndum, ni que sigui un referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional. Però això és exactament el que està succeint aquí.

Ara bé, tampoc és tan estrany si tenim en compte el que també és, o hauria de ser, inimaginable en qualsevol estat de dret: que un partit d'extrema dreta com Vox no tan sols es pugui personar en un judici d'una càrrega política i una transcendència evidents, sinó que jutges i fiscals es facin seves les demandes d'aquest partit, i que fins i tot el seu secretari general exerceixi l'acusació popular mentre fa simultàniament campanya electoral (durant la qual diu que les dones “poden tallar-se les ungles” però no decidir si avorten). Això és, ras i curt, posar la justícia al servei de la ultradreta: una justícia, per esmentar un cas sense relació amb Catalunya, capaç d'emetre sentència en ferm sobre les hipoteques per capgirar-la l'endemà mateix, aquesta vegada al servei dels bancs. Per celebrar-ho, Ortega Smith acudeix a les festes de San Isidro vestit de 'chulo' i es marca un xotis.

stats