16/03/2018

Encallats a dues bandes

2 min

EscriptorLa insistència de l’estat espanyol en la pràctica de la repressió contra Catalunya és grotesca i inadmissible, però també indica que els seus governants no saben fer altra cosa, no donen per a més. Disposen de jutges i fiscals que de bon grat accedeixen a embrutir les seves funcions per posar-se al servei d’uns interessos polítics concrets (els del bloc del 155), i de policies que també es troben a gust fent el paper de missatgers de la por. Les interpretacions aberrants que s’estan cometent de delictes com els de rebel·lió, sedició, odi i enaltiment del terrorisme són evidents per a qualsevol que els vulgui veure, i de moment ja ho han vist amb claredat el Tribunal Europeu dels Drets Humans i Amnistia Internacional. Ara bé: també és evident que, més enllà d’això, el nacionalisme espanyol no sap ni se li acudeix què més fer. Confien arribar a generar prou por perquè tothom s’avingui a acotar el cap i callar davant dels abusos, per no patir represàlies. L’estratègia, però, no funciona: aquest cap de setmana Catalunya i Espanya van plenes de mobilitzacions ciutadanes contra les polítiques del govern de Rajoy i els seus aliats. Estan encallats en l’autoritarisme i la corrupció, i aquest encallament és el símptoma que sol precedir les caigudes dels règims.

Al mateix temps, però, el republicanisme i l’independentisme es troben també encallats en una investidura que no aconsegueixen dur endavant, a pesar d’haver rebut un mandat clar, llampant i urgent de les urnes del 21-D. Han reaparegut els vells fantasmes del sobiranisme i de les forces catalanes de progrés, en forma de temors, suspicàcies, rancors i divisions internes que en algun moment havien arribat a semblar superats però que no ho estaven. Les intencions de cadascú deuen ser les millors, deixem-ho aquí, però el fet és que és tan nociu per als ciutadans haver de patir la repressió d’un estat cada dia més aliè a la democràcia com les maniobres d’uns líders que no estan a l’altura del seu electorat. El debat sobre fer autonomisme o implementar la República és, senzillament, fals, perquè no estem en aquesta situació. La situació en què ens trobem és que tenim la bota al coll, i que, per treure-la, cal reunir totes les forces possibles. I la primera força necessària és la d’un Govern que s’enfronti a la repressió, la denunciï i la contesti. La Guàrdia Civil ha escorcollat el Palau de la Generalitat i això no havia succeït de la Guerra Civil ençà. Davant de fets com aquest, perdre’s en discussions internes és inoportú i contraproduent.

Encallats a dues bandes, l’única actitud correcta és la que va enunciar Marcel Mauri dijous a la plaça Sant Jaume en resposta al segon i absurd escorcoll policial a la seu d’Òmnium: “Mentre la repressió continuï, deixem de titllar-nos de covards, traïdors i hiperventilats. És més urgent que mai treballar des de la unitat dels demòcrates”. L’escoltaven el president Torrent i dirigents de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú. Tots són necessaris per sortir de l’encallament.

stats