VISCA EL SISTEMA

Fiscalia de garrotada

Javier Zaragoza es va permetre avançar la data aproximada en què es farà pública la sentència

Aprofitant que era a Buenos Aires per fer-hi una conferència, Javier Zaragoza, un dels quatre fiscals del judici contra els presos polítics de l'1-O, es va permetre avançar la data aproximada (“Abans del 12 d'octubre”, patriòtica referència) en què es farà pública la sentència. De passada i ja que hi era, també es va atrevir a qüestionar la justícia alemanya, un país que no tan sols també és membre de la UE sinó que hi té un paper fins i tot una mica més destacat que el d'Espanya. Segons Zaragoza, el tribunal de Schleswig-Holstein va cometre “un error imperdonable” en decidir no entregar Carles Puigdemont a Espanya perquè no va trobar indicis del delicte de rebel·lió del qual se l'acusa. “Van incomplir les normes europees i reguladores de l'ordre de detenció i entrega”, va afirmar Zaragoza.

Formar part de les més altes instàncies de la Fiscalia hauria de ser incompatible amb comportar-se com un seguidor obcecat d'una ideologia concreta

Ignoro si van cometre cap error els jutges de Schleswig-Holstein, però el que sí que és de domini públic és que la justícia espanyola s'ha demostrat fins ara incapaç d'emetre euroordres en temps i forma. La primera contra Puigdemont va ser desestimada a Alemanya, i la segona, a Bèlgica, la va retirar el mateix jutge Llarena abans que no li tornessin a tombar. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja ha advertit que probablement és defectuosa l'euroordre contra Valtònyc, perquè no és de rebut acusar-lo a partir d'un Codi Penal reformat després del crim del qual se l'acusa (en aquest cas, recordem-ho, les lletres d'unes cançons de rap). D'entrada, doncs, abans de posar-se sentimental denunciant els suposats “errors imperdonables” dels altres, al fiscal Zaragoza li convindria examinar els errors propis i estudiar no si tenen perdó, sinó si poden ser corregits. Una mica més d'humilitat, i, si no és possible, almenys bastant més de rigor. El fiscal Zaragoza, però, prefereix assemblar-se més a Jiménez Losantos quan va dir que volar les cerveseries de Baviera i segrestar els turistes alemanys de Mallorca.

Formar part de les més altes instàncies de la Fiscalia hauria de ser incompatible amb comportar-se com un seguidor obcecat d'una ideologia concreta. No és així a Espanya, un país amb fiscals generals com José Manuel Maza, capaç de titular un escrit d'acusació “Más dura será la caída”, o Consuelo Madrigal, que va obrir un any judicial afirmant que no és la llibertat allò que fa lliures els ciutadans, sinó la llei, una frase típicament feixista. Madrigal, com és sabut, és un altre dels fiscals que exerceixen l'acusació al judici de l'1-O. El judici que tothom coincideix a assenyalar com el més transcendent en la història recent d'Espanya, la sentència del qual el fiscal Zaragoza no dubta a anunciar amb la màxima frivolitat a l'Argentina (una excolònia espanyola, en la mentalitat de segons qui), com si es tractés de la propera estrena sonada de la cartellera de cinema. Fanàtic és qui no pot concebre que ningú tingui una idea de la realitat diferent de la seva, fins al punt d'utilitzar la llei no per justícia, sinó per fer prevaldre aquesta idea.

Més continguts de