Interrogatoris decisius
Com que el plantejament mateix del judici de l'1-O (intentar fer passar per un procediment penal el que no és més que una venjança política) ja és esperpèntic, no és estrany que el seu desenvolupament abundi en situacions dignes de Bohumil Hrabal, l'escriptor txec amb un ull especialment fi per retratar sense contemplacions els ridículs del poder. Després d'haver assistit a episodis memorables com el de la rebel·lió del Fairy o el de la dona que demanava un helicòpter per abandonar un edifici d'on tothom entrava i sortia com li venia de gust, ara ha arribat el torn dels testimonis d'empleats i responsables d'impremtes i empreses de missatgeria. És una sort que les exquisides (per fer servir l'adjectiu de Pérez de los Cobos) forces policials fossin incapaces de trobar ni tan sols les urnes del referèndum, perquè si ho haguessin fet ara estaríem sentint també les declaracions d'algun fabricant de metacrilats. El judici, i en particular els interrogatoris de les acusacions, ofereixen així un correlat exacte amb el que van ser les actuacions policials prèvies a la celebració del referèndum, que van incloure escorcolls d'impremtes tan intensius que van arribar fins i tot a l'interior del cotxe d'una dona de la neteja. Aleshores ens escandalitzàvem d'aquests atropellaments, però era perquè no sabíem què venia tot just a continuació.
Hem de celebrar, de tota manera, la minuciositat amb què la justícia espanyola es pren aquest cas. La finalitat dels testimonis de les empreses d'arts gràfiques i missatgeria és trobar indicis o proves de malversació de diners públics. Confiem que aquesta exigent manera de procedir constitueixi un precedent i que d'ara endavant s'apliqui a l'enjudiciament de casos com els Bárcenas, Gürtel, Lezo i unes quantes desenes més d'expedients per corrupció que té oberts el PP (tots ells “casos aïllats”, com els mateixos dirigents del partit no es cansen de recordar). El to dels interrogatoris serà segurament una mica més incòmode, perquè caldrà citar com a testimonis constructors, banquers, fons d'inversió, bufets d'advocats, empreses de detectius privats, goril·les, sicaris i propietaris de marisqueries, cocteleries i prostíbuls, així com particulars que exerceixen la prostitució i el tràfic d'estupefaents pel seu compte i risc, que són els tipus d'empreses i de negocis en què acostumen a malversar diners públics els pròcers del partit esmentat. Sense descuidar-se de citar a declarar els dirigents de Ciutadans, des del toledà Girauta fins al patriota Rivera, que van signar amb el PP un pacte anticorrupció que ells s'havien d'encarregar de vigilar que es complís.
Cal felicitar finalment el jutge Marchena, que en el seu zel per finalitzar el judici a temps per a les eleccions (tota una garantia), s'ha trobat aquest dimarts amb un matí buit, després que el testimoni de les impremtes durés un quart d'hora i no hi hagués cap previsió per fer avançar les sessions si es produïa aquesta eventualitat. Històric tot plegat, i tant.
