La llavor de Gerhard

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA

És ben probable que no tinguem prou presents, ni valorades com es mereixen, la figura i l’obra de Robert Gerhard, un dels màxims exponents que va donar Catalunya en el segle XX pel que fa a l’àmbit de la música clàssica. Gerhard va néixer a Valls l’any 1896 i va morir a Cambridge -on es va exiliar durant la Guerra Civil- el 1970. Com a compositor es va formar sota el mestratge d’Arnold Schönberg i l’anomenada Escola de Viena, i no és cap exageració comparar la importància de la seva obra amb la d’altres grans exponents del dodecafonisme i la atonalitat com Alban Berg, Anton Webern, Olivier Messiaen, Pierre Boulez o Luciano Berio. Una música que encara avui proposa a qui l’escolta, que val la pena d’entomar per tal de descobrir-hi una bellesa segurament insospitada però, per això mateix, més colpidora i emocionant. I qui pensi que no ha escoltat mai res de música atonal que tingui present que la seva influència s’estén en bona part de la millor música dels segles XX i XXI, incloent-hi gèneres populars com el jazz, el rock o la música electrònica.

Quartet Gerhard donen vida a una de les propostes musicals més potents dels últims anys en aquest país

Els que no tenen gens de por de la música atonal i en canvi sí que tenen ben present Robert Gerhard són els joves i brillants membres del Quartet Gerhard, que han triat el nom del mestre per donar vida a una de les propostes musicals més potents i mereixedores d’atenció de les que han aparegut en els últims anys en aquest país. Els seus concerts han obtingut elogis entusiastes de públic i crítica, que no han fet més que augmentar amb la publicació recent d’un disc, Portrait, que és allò que se sol anomenar una delícia des del començament fins al final. Portrait, com no podia ser d’una altra manera, conté música de Gerhard (l’ String Quartet n. 2, concretament), però també peces d’altres compositors gens obvis de la gran música moderna com Mendelssohn i Ravel, rematades amb un bonus extret de l’obra d’Eduard Toldrà, un altre homenot de les partitures. Excel·lència i rigor, però també l’alegria de qui es deixa portar pel goig de la música (que és una forma com una altra de la joie de vivre ), és el que desprenen el so i l’estil d’aquests quatre joves mestres de les cordes, una alegria que encomanen de seguida a qualsevol que es concedeixi el plaer d’escoltar-los.

I per si l’alegria fos poca, aquest Portrait del Quartet Gerhard és també la primera referència d’un nou segell discogràfic català, Seed Music, que fa una aposta sense manies per la música clàssica, amb una màxima exigència pel que fa al catàleg i una decidida vocació internacional. El segon llançament del segell, d’aparició imminent, consisteix en el primer disc del visionari violinista Joel Bardolet, que també promet una entrada per la porta gran a una manera d’entendre la música que no vol saber res de conformismes ni d’indiferències. La llavor inquieta i pionera de Robert Gerhard germina en els nostres dies en discos i artistes com aquests, i dóna fruits enlluernadors que farem molt ben fet de no deixar-nos perdre. Poseu-hi l’orella i ja m’ho sabreu dir.

Més continguts de