Massacre i guerra civil europea
EscriptorSentim paraules molt grosses que emmascaren mentalitats i polítiques molt petites. El Tribunal Suprem espanyol, que de manera escandalosa es dedica a fer política en lloc d'impartir justícia, ha volgut esmenar la plana al tribunal de Schleswig-Holstein, i costa donar crèdit a l'argumentació que esgrimeix, de tan descarada i barroera com es mostra. Aquesta vegada, la funesta inventiva judicial arriba a l'extrem d'afirmar que, l'1 d'octubre, es podria haver produït una massacre a Catalunya. Cop d'estat, violència, rebel·lió, sedició i, ara, massacre: ja falta molt poc perquè alguna interlocutòria arribi a parlar d'un pla d'extermini. Un dels aspectes més preocupants de la deriva embogida que ha agafat el nacionalisme espanyol és la frivolització de paraules extremadament greus. 'Massacre' és el que està succeint a Síria des de fa més de set anys, i no només d'ençà de l'ús d'armament químic per part del govern criminal de Baixar al-Assad. 'Massacre' és l'ofegament indiscriminat de refugiats dins les aigües del Mediterrani, per ordre o amb el consentiment dels dirigents europeus. Això són massacres. ¿Creuen sincerament els tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Suprem que el comportament cívic i pacífic de la ciutadania catalana es pot vincular a la idea de massacre sense incórrer en un insult a la intel·ligència i a la decència? ¿O és que confonen els desitjos amb la realitat?
Un altre que s'omple la boca amb paraules altisonants per dissimular la seva insignificança és Macron, el primer ministre francès. A Estrasburg va alertar del suposat perill d'una guerra civil europea si a algú se li acudeix qüestionar l'actual configuració de la UE com a club d'estats. Tanta 'grandeur' que vol mostrar aquest personatge i tant de provincianisme que acaba evidenciant. ¿Hi ha alguna cosa més rància, obsoleta i provinciana que la idea dels estats nació a l'Europa del segle XXI? Europa ja en va tenir dues, de guerres civils, durant el segle XX: les coneixem com a guerres mundials, i els estats nació en van ser protagonistes i detonants. Si Macron vol pensar sobre Europa, i si els magistrats espanyols volen entendre alguna cosa sobre respecte a la pluralitat, els recomanem per Sant Jordi 'La idea d'Europa', el llibret que recull la conferència pronunciada per George Steiner fa catorze anys a l'Institut Nexus, sota la direcció de Rob Riemen (autor d'un altre títol molt recomanable, 'Per combatre aquesta època'). Escriu Steiner: “El geni d'Europa [...] és el de la diversitat lingüística, cultural, social, d'un ric mosaic [...]. No hi ha llengües petites. Cada llengua conté, explora i transmet no tan sols una càrrega única de records viscuts, sinó també l'energia en desenvolupament que posseeixen les seves formes verbals de futur, una potencialitat per al demà [...]. Europa, en veritat, morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials”. ¿Macron i els jutges del Suprem en saben tal vegada més que George Steiner?
