30/10/2017

Memòria d’un govern previsible

2 min

Mariano Rajoy és un governant que es va passar 314 dies en funcions, durant els quals el seu executiu es va dedicar certament a poca cosa més que a enviar les lleis del Parlament català al TC, així com a atiar la persecució judicial contra el sobiranisme. Durant aquest impresentable compàs d’espera, que només es va resoldre quan el PSOE va decidir començar un camí d’autoextinció que encara continua, Rajoy va declarar en repetides ocasions que ell volia ser el líder d’un govern “previsible”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El president d’Espanya i el seu actual govern són, en efecte, previsibles. Tant, que han arribat a l’extrem de carregar-se l’autogovern de Catalunya amb les seves institucions, sorgides de les eleccions amb més participació que s’han celebrat fins ara, en nom d’una legalitat que ells interpreten i subverteixen com els dona la gana. Inicialment era previsible una atrocitat política com l’aplicació més dura possible de l’article 155, l’existència del qual el mateix Rajoy molt probablement desconeixia fins fa poc. I era previsible per diversos motius, un dels quals és que estem parlant d’un govern de nacionalistes que no suporten la diferència cultural, lingüística i ciutadana que hi ha entre Catalunya i Espanya. Altres motius són de naturalesa menys ideològica: segons els papers de Bárcenas, Rajoy presumptament hauria cobrat més d’un milió i mig d’euros de la caixa B del PP. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, prop de sis-cents mil.

Aquesta dada els fa encara molt més previsibles. Explica, per exemple, els afanys que el PP ha dedicat a obtenir el control de la fiscalia. Mentre Sáenz de Santamaría i els sorayos intenten perpetrar una ocupació diguem-ne de baixa intensitat de l’autogovern català, seguint la consuetudinària consigna que se note el efecto sin que se note el cuidado, el seu fiscal general de l’Estat, completament desbocat, presenta finalment la seva al·lucinant querella per rebel·lió, sedició i malversació contra el president Puigdemont i el seu govern. Convé recordar que el PP és tan previsible que va haver de destituir dos fiscals generals, Eduardo Torres-Dulce i Consuelo Madrigal, abans de trobar en José Manuel Maza un lacai que s’adaptés exactament a la seves necessitats. Afinar tot el que li xerrica i li grinyola al PP requereix un afinador sense manies ni escrúpols.

Tot era prou previsible, com també ho és que, després del Carnaval, arribi la Quaresma. El PP, en companyia de Cs i el PSOE, viu un Carnaval d’autoritarisme i arbitrarietat, desvergonyit fins a l’obscenitat, que tanmateix haurà d’iniciar el seu declivi quaresmal el 21 de desembre, en unes eleccions convocades contra Catalunya que ara els catalans han de revertir. L’actitud del govern de Rajoy amb Catalunya, adoptant en cada moment les decisions més extremes, l’ha dut fins a un carreró sense sortida. Han acabat fent-se por a ells mateixos, i per això és previsible que caiguin.

stats