02/06/2020

Negres, pobres i altres misèries

2 min

La notícia, via Europa Press, és explícita, com la pornografia: “La noblesa, a petició del rei, compra milers de litres de llet i d'oli d'oliva per a la Creu Roja”. En efecte: els nobles i aristòcrates espanyols (les corporacions nobiliàries, els ordes militars, les cinc reials mestrances i més que ens en deixem), després que el rei Felip els hagi fet notar que hi ha fam a Espanya, han condescendit a adquirir 38.604 litres de llet UHT, que dura més temps, i al voltant de 25.000 litres d'oli (especifiquen: d'oli d'oliva verge extra de la més alta qualitat) perquè la Creu Roja els reparteixi entre famílies necessitades. Tret que un sigui Berlanga o el seu guionista Rafael Azcona, sobra qualsevol comentari.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D'un temps cap aquí ha fet fortuna el terme aporofòbia, encunyat per la catedràtica d'ètica i filosofia política de la Universitat de València Adela Cortina, i que designa la por (i, per tant, també l'odi) envers els pobres. Els pobres, com sabem, causen repugnància perquè són el mirall de la por més estesa, que és la de quedar a la intempèrie. Com que res no ens atemoreix més que veure'ns algun dia desposseïts de tot, a mercè de la voluntat i el poder dels altres, sense sostre ni aliment, aleshores molts acaben sentint temor i ràbia dels que viuen així (com si hi visquessin per pròpia elecció, per altra banda). Senzillament no suporten la seva presència, els volen lluny d'ells. En ocasions com aquesta de la capta nobiliària (que deu haver arribat fins al marquesat de Casafuerte, que ostenta la diputada Cayetana Álvarez de Toledo) s'opta per una resposta substitutòria, que és la de fer caritat: a condició, això sí, que els pobres es mantinguin lluny. En aquest cas riem perquè es tracta d'aristòcrates, que resulten caricaturescos per ells mateixos. Però els que no tenim la sang blava també en sabem, de compensar-nos la mala consciència (o la imatge que projectem entre els nostres iguals i interlocutors) amb algun gest de beneficència que no ens comprometi però que mantingui a ratlla la repugnància i l'espant que ens inspira la dissort dels pobres.

Els negres són odiats perquè són negres, però també perquè la seva raça va associada a la pobresa, a pesar que existeixin negres rics, influents i poderosos. Els EUA ho plantegen al món sencer amb el seu maniqueisme calvinista, en aquest cas entre l'Amèrica d'Obama i la de Trump. I ens ofereixen també un mirall en el qual ens hem de mirar a partir de la vergonya dels hotelers de Lleida que no volen allotjar temporers senegalesos (perquè, encara que no ho vulguin admetre, pensen que donarà mala imatge als seus establiments) o del grupuscle neofeixista de veïns de Mataró que es dedica a la persecució d'immigrants menors d'edat, també tristament coneguts com a menes. N'hi ha molts (als EUA, però també aquí, entre nosaltres) que després de passar per una pandèmia i un confinament només han arribat a una conclusió: culpar els que no són ells, i estendre més odi, encara més odi, que abans.

stats