No diguis xirivia (és groga)
Kynodontas (Canino, en la traducció castellana) és una pel·lícula del cineasta grec Yorgos Lanthimos que proposa una faula encertada i contundent sobre l’autoritarisme. Conta la història d’un matrimoni que, sota la tutela d’un pare aparentment amable però despòtic, crien i eduquen els seus tres fills, un noi i dues noies, completament aïllats de la societat i reclosos dins el domicili familiar, una casa amb jardí i piscina envoltada per una bardissa ben alta. Els fan viure dins un infantilisme malaltís i perpetu, i sobretot s’encarreguen d’ensenyar-los a expressar-se en un llenguatge inventat per ells mateixos en què les paraules canvien de significat i la realitat perd tot el seu sentit. Així, el mot excursió significa per a ells “material molt resistent amb el qual es fabrica el terra”, mar vol dir “butaca de cuir” i zombi és “floreta groga”. Hem dit groga?
L’arrel de l’autoritarisme consisteix sobretot en el control del llenguatge, fins a extrems que poden semblar grotescos o risibles (perquè ho són) però que denoten un afany d’imposició absoluta d’una realitat, la que convé a qui mana. En temps del franquisme no es podia anomenar russa a l’amanida ídem, i d’aquí va sorgir la innòcua ensaladilla, un diminutiu purificat de comunisme. També eren renyats i castigats a les escoles els nens esquerrans o esquerrers, perquè el fet d’escriure amb la mà esquerra no pogués remetre a la ideologia prohibida. Es considerava també que els nens esquerrans podien evolucionar en adults invertits, és a dir, en homosexuals abominables, als quals, al seu torn, se’ls afaitava una cella per identificar-los i exposar-los a vergonya pública.
Ara la Junta Electoral Central prohibeix als mitjans de comunicació públics catalans (el més obscur objecte de desig del nacionalisme espanyol, juntament amb l’escola) que anomenin president al president Puigdemont, consellers empresonats als consellers empresonats, presos polítics als presos polítics i repressió a la repressió. L’argument de la JEC és que aquestes expressions poden “causar confusió entre la ciutadania”. La ciutadania, ja ho sabem, és ignorant i fràgil, i necessita ser preservada d’idees pernicioses, com els nois de Canino. La JEC també renya TV3 per haver retransmès la manifestació per la llibertat dels presos polítics, i no té en compte que dies abans s’hagués retransmès també la manifestació espanyolista convocada per Societat Civil Catalana, “perquè aquella cobertura no va ser impugnada per cap de les formacions que concorren al procés electoral”. Es veu que la JEC només actua quan algú protesta, i el nacionalisme espanyol protesta molt. Els demòcrates, per contra, solem protestar poc, i així ens van les coses.
Se m’havia acudit proposar que d’ara endavant anomenéssim el president i els consellers xirivies, per evitar confusions, protestes, adoctrinaments i daltabaixos. Parlaríem de les xirivies legítimes, de les xirivies empresonades i de les xirivies de Brussel·les, i tothom content. Però després he recordat, ai las, que les xirivies són grogues. Perdó, he dit grogues, se m’ha escapat.
