Només l’estat espanyol odia Espanya
Todo Góngora és un repositori digital en què es troba, com el seu títol indica, tota l’obra de Luis de Góngora, un dels poetes més destacats del Segle d’Or espanyol, perfectament ordenada i editada, incloent-hi els materials més desconeguts i/o menys divulgats. Ara com ara és la millor biblioteca existent al món, digital o presencial, especialitzada en aquest autor. Un bé de Déu d’alta poesia i d’excel·lent tasca filològica, creat i allotjat a la web d’una universitat catalana, la Pompeu Fabra de Barcelona.
És només un exemple de tantíssims que podríem trobar, en l’àmbit dels estudis hispànics i en tots els que vulguem examinar. Mai la cultura espanyola (és a dir, Espanya: ¿quina cosa és un país, sinó la seva cultura?) ha estat rebutjada, menystinguda ni encara menys odiada a Catalunya. Ben al contrari, és coneguda, respectada, admirada i estimada, i incorporada amb tota naturalitat a les nostres vides i als nostres plans d’estudi i currículums escolars, per molt que ho neguin tots els mentiders i els farsants de totes les Espanyes. Catalunya no és Espanya, però Catalunya no ha renegat ni renegarà dels vincles culturals que la lliguen a Espanya, ni encara menys dels afectes personals que cadascun de nosaltres hi manté. Afirmar el contrari, com sentim una vegada i una altra fins a l’extenuació, és una falsedat barroera, tòxica i intolerable.
Davant de tanta sevícia anticatalana i antidemocràtica, és una alegria rebre la notícia del manifest que un centenar d’artistes (ara tothom en diu “intel·lectuals”) andalusos han signat, en què rebutgen l’aplicació de l’article 155 i demanen mediació imparcial entre els governs català i espanyol, així com la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, legal i amb totes les garanties. Poetes com Ángeles Mora, José Manuel Caballero Bonald i Luis García Montero, cineastes com Alberto Rodríguez i Benito Zambrano, actors com Antonio de la Torre i Juan Diego, cantautors com Lucía Sócam, Lara Bello i Kiko Veneno. Referents vius de la cultura andalusa, alguns nomenats Fills Predilectes d’Andalusia, posant en entredit i en evidència l’actitud de Susana Díaz i del PSOE de Pedro Sánchez en el negre episodi del 155. És l’Espanya que tampoc renega de Catalunya, ni pensa fer-ho encara que proclami la independència. Una Espanya que també existeix i que era ben hora que es fes sentir.
Mentrestant, l’estat espanyol té presos polítics, té un rei que s’adreça als catalans “que res no han de témer” (perquè uns altres catalans es veu que sí que han de tenir por) i té un govern corcat fins a les entranyes per la corrupció i pel fanatisme d’extrema dreta, apuntalat per una ultradreta encara més extrema i per un socialisme desnortat i decadent. Un Estat que es disposa a fer un cop contra ell mateix amb l’únic propòsit d’esclafar la diferència. Només els que sostenen aquest Estat odien Espanya: són els mateixos que ja l’han destruïda en altres moments de la història i que ara es moren de ganes de repetir la proesa.
