VISCA EL SISTEMA

Un poc d'estat d'excepció cada dia

Després s'exclamen quan algú fa comparacions entre Espanya i Turquia, però les posen molt fàcils

La demora primer, i la decisió després, de la Junta Electoral Central de prohibir a Oriol Junqueras intervenir en un debat de les eleccions europees assenyala una altra vegada la divisió interna de la justícia espanyola: hi ha els magistrats desacomplexats, com els sol agradar dir-se als ultranacionalistes, que no tenen inconvenient a retòrcer el dret de mala manera per tal de criminalitzar i fustigar els adversaris polítics, principalment els líders independentistes. I després hi ha els magistrats amb escrúpols, o que si més no comprenen que cadascuna d'aquestes situacions contribueix a empobrir la qualitat de la democràcia espanyola, així com la percepció que se'n té a dins i a fora. I així, dia rere dia i recurs rere recurs de PP i Ciutadans, ses senyories han anat passant aquesta tongada de campanyes electorals.

Hi ha la necessitat de donar-los un tracte exemplaritzant, perquè n'aprenguin altres eventuals aspirants a destruir la unitat d'Espanya

No s'han encallat tant al Suprem amb la petició de posar en llibertat els processats al judici de l'1-O, ni encara que (com en els casos de Rull, Romeva, Sànchez, Turull i el mateix Junqueras) siguin representants electes sorgits de les urnes del passat dia 28 d'abril. La resposta és un no com una casa, amb una única escletxa que tampoc no ho és: els diputats i el senador podran acudir el dia 21 a les Corts a recollir les actes que els acrediten com a tals, però fortament escortats i vigilats per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i amb l'obligació explícita de tornar immediatament al centre penitenciari, no fos cas que es fuguessin. Arribats a aquest punt del judici, és insòlit que les dotze persones acusades no siguin al carrer almenys mentre esperen la sentència, però hi ha la necessitat de donar-los un tracte exemplaritzant, perquè n'aprenguin altres eventuals aspirants a destruir la unitat d'Espanya. Després s'exclamen quan algú fa comparacions entre Espanya i Turquia, però les posen molt més fàcils que amb el Regne Unit o amb qualsevol de les democràcies que coneixem com a avançades.

El cas és que vivim així, dins una espècie d'estat d'excepció 'soft', o tou, en què se celebren eleccions, l'exèrcit no s'ha desplegat per les cantonades i no es tanquen canals de televisió ni capçaleres periodístiques. Però sí que se'n processen els directors, la policia presta un fals testimoni descarat en un judici polític (intentant fer-se passar per víctimes de la ciutadania que va ser realment agredida) i les eleccions i les campanyes electorals es veuen enterbolides per la constant interferència de les instàncies judicials i distorsionades pel fet que determinats líders polítics, tots d'una mateixa ideologia, estiguin empresonats o siguin lliures de circular arreu del món excepte al país del qual són súbdits. Intentar convertir aquest munt de despropòsits en fets normals i justificables per l'imperi de la llei, com s'està intentant, és una magnífica manera de rompre la democràcia i l'estat de dret, amb l'agreujant de fer-ho des de les institucions encarregades de salvaguardar-los.

Més continguts de