Publicitat
Publicitat

Poli bo, poli dolent

Demà tot indica que el vicepresident Junqueras, els consellers empresonats i els dos Jordis podran ser excarcerats

Aquests són els papers que semblen haver-se repartit els jutges Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, i Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, de tal manera que, allà on ella imposa presons preventives com qui reparteix confits durant una comunió, ell es conforma a imposar fiances més o menys quantioses (segons el grau d’independentisme que adverteixi en els imputats) i, si de cas, una testimonial nit de presó, a fi que el líder separatista de torn (en el seu cas, la presidenta Carme Forcadell) no se’n torni a casa sense saber com són per dins les presons espanyoles: segons el ministre Dastis, ja les voldrien per viure-hi aquests pobres que hi ha pel món. Consegüentment, molta gent (entre la qual es compten més de cent penalistes espanyols) censura l’exercici que fa del seu poder la magistrada Lamela, mentre que l’opinió general considera que Llarena és molt més “proporcionat” en les seves decisions.

Si demà els presos polítics surten de la presó, el PP intentarà vendre-ho com un gest de magnanimitat

Demà tot indica que el vicepresident Junqueras, els consellers empresonats i els dos Jordis, Sànchez i Cuixart, podran acollir-se a la proporcionalitat de Llarena i ser excarcerats, previ dipòsit de les fiances corresponents i, sobretot, previ acatament de l’article 155, de la Constitució espanyola i de les gestes de Don Pelayo. No cal dir que la sortida de la presó d’aquestes persones, si finalment es produeix, serà una magnífica notícia per a tots els que estimem la democràcia i les llibertats, començant per les de pensament i d’opinió, que li donen sentit. I sobre el que acatin o deixin d’acatar, per molta befa i mofa que en facin els fantasmes sinistres de l’autoritarisme, ens remetem al cèlebre eppur si muove murmurat per Galileu després d’admetre, davant del tribunal de la Santa Inquisició (així s’anomenava, santa ), que era el Sol el que girava al voltant de la Terra. Davant de la irracionalitat de vegades no queda altre remei que fer alguna concessió perquè no acabi de triturar-te. El Sol gira al voltant de la Terra, Espanya és indivisible i eterna: aquest és el nivell del govern d’Espanya i dels que li donen suport.

Però més enllà de l’alegria per les excarceracions, convé tenir presents algunes coses. Primer, que la situació judicial d’aquestes persones no queda ni de bon tros resolta: encara que surtin, seguiran pesant damunt seu acusacions per les seves idees polítiques (encara que es disfressin afirmant que són per les seves actuacions) que comporten fins a trenta anys de presó. Segon, és obvi que el fet de deixar-los sortir tornarà a constituir una interferència política sobre la justícia, atesa la necessitat del nacionalisme espanyol de no tenir presos polítics durant la campanya electoral, en una enèsima burla de la separació de poders. I, finalment, que el PP i les seves confluències, Cs i el PSOE, intentaran vendre aquesta comèdia com un gest de magnanimitat que prova la bona salut democràtica i l’òptim funcionament de la justícia a Espanya, en una evident picada d’ullet a la justícia belga per aconseguir-ne la cobejada extradició del president Puigdemont.

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT