‘Pressing’ catalans
EscriptorDe la virulenta i crispada reacció que ha tingut el nacionalisme espanyol davant els resultats del 21-D, l’única que fa mig somriure és la insistència sobre Cs, de PP i PSOE i els seus mitjans de comunicació afins, perquè formi govern. Bàsicament perquè és una petició absurda (perquè és irrealitzable) i l’humor tonto sempre ens ha agradat molt. Tot i que les motivacions que la sustenten no són gens còmiques. D’una banda, es tracta d’estendre la idea que la victòria, rotunda i incontestable, dels demòcrates independentistes i republicans no és legítima i ha de ser combatuda per tots els mitjans. I, de l’altra, de començar a donar una mica de canya als nois del partit taronja, que de tant d’aviciar-los ja han començat a enfilar-se descaradament a les barbes de Don Mariano (el que és president gràcies a l’abstenció del PSOE), i això sí que no pot ser.
De tota manera, que les veus cantants del PP i el PSOE menystinguin la realitat fins a negar-la i intentar canviar-la per una altra més del seu gust (tant si parlem de Catalunya com si ho fem de corrupció) no tan sols no ens ve de nou sinó que és el pa de cada dia de la seva aberrant estratègia. Ara bé, que ho faci el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, sí que és notícia. Com que el senyor Gay de Montellà és economista, donàvem per fet que hi entenia de números, però es veu que les sumes se li resisteixen, veient com demana que formin govern aquells que disposen d’una representació de 57 diputats enfront dels que en tenen 70. I tampoc no és ben bé així, perquè si arribés el cas i els comuns i el PSC mantinguessin la seva paraula de no votar una hipotètica investidura de la candidata Arrimadas, parlaríem de 95 diputats que votarien en contra o s’abstindrien enfront de només 40 que votarien que sí. Repassi els Cuadernos Rubio, senyor president del Foment.
D’aquestes pressions sobre el partit d’Albert Rivera se n’està dient pressing Cs, en imitació d’aquell pressing CUP que la formació anticapitalista va haver de suportar després d’haver enviat el president Mas a la mateixa paperera on ara han caigut sis escons seus. Però el pressing que de debò s’està desplegant, i que continuarà durant l’any que estem a punt de començar, és el que exerceix el govern de l’estat espanyol contra la societat catalana, des d’un autoritarisme cada dia més flagrant i menys dissimulat. Més intervenció dels comptes de la Generalitat, més 155 (amb el suport explícit de Cs, que al mateix temps tenen el cinisme de reclamar la presidència del Parlament), més atacs contra TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans suposadament adoctrinadors d’una majoria de catalans que, pel que es veu, no tenen raciocini i estan fanatitzats, i sobretot més detinguts i més amenaces de noves detencions, mentre Espanya continua exhibint davant del món sencer la vergonya antidemocràtica de tenir presos polítics. Bon Cap d’Any i que el 2018 ens concedeixi salut i llibertat, començant per aquells que n’estan injustament privats.
