VISCA EL SISTEMA

PSC, falta d'imaginació

Els socialistes sempre han estat ferms defensors del model d'immersió lingüística. Fins ara

Als socialistes catalans se'ls ha acudit tornar a promoure un debat, tan interessat i fals com és habitual, entorn de la llengua catalana. Donen a entendre que hi ha indrets de Catalunya on als joves no se'ls ensenya prou castellà, o no se'ls ensenya bé, o directament no se'ls ensenya de cap manera. S'agafen, doncs, a aquesta mítica Catalunya interior, obscura i cellajunta, que és el niu d'un suposat independentisme tancat i supremacista. Amb la barretina calada fins a les orelles i amb les espardenyes lligades amb fanàtica convicció, els catalans d'aquesta Catalunya catalana es dedicarien a marginar la llengua castellana, els fills dels agents de la Guàrdia Civil i, en general, qualsevol cosa que faci olor d'Espanya. Conclusió: als territoris d'aquesta Catalunya endarrerida, reaccionària i –sobretot– inexistent els calen classes de reforç de llengua castellana.

Saben perfectament que ni que pugin al poblet de muntanya més remot no hi trobaran ni un infant que no entengui i parli el castellà

És un debat absurd, i al PSC ho saben. Saben perfectament que ni que pugin al poblet de muntanya més remot no hi trobaran ni un infant que no entengui i parli el castellà amb fluïdesa i correcció, si no és que l'accent català també penalitzi. Com saben igualment que, a Barcelona i a l'àrea metropolitana, els serà bastant més complicat entrar en un comerç, una cafeteria o un restaurant i trobar-se que el cambrer o l'empleat se'ls adreci en català. Ho farà, d'entrada, en castellà, i és ben possible que, si de tota manera li parlen en català, respongui amb aquella pregunta gloriosa: " ¿Cómo?" (a la qual és oportú respondre amb una altra pregunta: " ¿Comes? ¿Qué comes?"). Saben, en definitiva, que la situació de desigualtat segueix sent favorable al castellà, i discriminatòria per al català. Ho saben tant, això, els socialistes, que sempre han estat ferms defensors del model d'immersió lingüística. Fins ara, que el volen “revisar”. No perquè el model hagi quedat obsolet: si de cas la societat ha passat d'una situació de bilingüisme a una de plurilingüisme, a causa de l'arribada de persones procedents de punts diversos del món, i per tant hem evolucionat cap a una complexitat superior. Però no és de complexitats ni de subtileses que vol ocupar-se el PSC. L'únic motiu del seu canvi de postura en relació a la immersió lingüística és que un altre partit polític, Ciutadans, ha entrat en fase de descomposició, i els socialistes aspiren a atreure els seus votants.

Intentar esgarrapar vots a costa de la llengua és, d'entrada, d'una falta d'imaginació lamentable. Però pensar que els socialistes es faran seus els vots de Ciutadans ja és d'una miopia preocupant. Si una cosa van deixar clara les eleccions del 10-N és que el vot de Ciutadans va cap a Vox, i una part cap al PP, perquè Ciutadans només ha estat una de les sigles de l'extrema dreta. Aquí els socialistes hi tenen poc o res a pelar, per molt que es transvesteixin de dreta espanyolera. Però vaja, per ells faran. La llengua, afortunadament, és una realitat molt més viva, complexa, rica i àmplia que les maniobres de quatre politiquets.