Susana Díaz, amb la cultura
Lògicament ignoro qui guanyarà les primàries del PSOE aquest diumenge, però per si de cas és l’orgànica Susana Díaz, val la pena llegir el seu programa i examinar les seves propostes. Les de cultura, per exemple; tothom sap que els socialistes espanyols sempre han mostrat una sensibilitat molt fina amb la cultura. Des del dia que Felipe González es va barallar amb Jorge Semprún fins al que Miguel Bosé va declinar l’oferiment de Zapatero de fer-lo ministre del ram, la història del puny i la rosa en aquesta matèria es compta per èxits, sobretot pel que fa a la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya.
De manera que agafem el programa que l’actual presidenta de la Junta d’Andalusia i el seu equip de campanya han confeccionat per seduir els seus companys i companyes de partit i, al capítol (capitolet, perquè l’escrit amb prou feines ocupa una mica més de mig full) intitulat Cultura y desarrollo económico (la cultura, ja se sap, no pot anar mai sola, sinó que necessita coartades i justificacions), hi llegim coses com aquesta: “La cultura determina la sociedad y la civilización y nos hace más libres y más felices”. Iupi. Això, per començar. I a continuació, literalment: “La economía mundial sigue creciendo, se siguen creando clases medias, el número de turistas en el mundo aumenta y cada vez gastan un porcentaje mayor de su renta en viajar”. Si hem entès alguna cosa, que no és fàcil, hem passat de la felicitat per la cultura al turisme cultural. Se’ns informa que els turistes gasten diners viatjant.
Seguim: “La mayor creación de clases medias se está produciendo en Asia. Asia tiene excelentes playas por lo que los turistas asiáticos que vienen a España y a Europa buscan cultura. [...] Este es uno de los grandes nichos de empleo para reducir la tasa de paro y reducir la despoblación en zonas rurales. El resto de actividades culturales contribuyen a mejorar la imagen de Marca España, haciendo más atractivo la llegada de turistas, y nutren de contenido la estancia de los turistas [...]”.
Tal qual, faltes de sintaxi i de concordança incloses. Ens estalviem la resta, redactada en el mateix tenor entre infantiloide i delirant. Tot el text constitueix un frenètic homenatge a l’analfabetisme escolaritzat, amb vagues intuïcions d’idees que pugnen per ser expressades, sense aconseguir-ho a causa de la ineptitud de qui ho redacta. Un naufragi total que provoca l’astorament i la vergonya aliena de qualsevol que ho llegeixi.
També podria fer llàstima, si no fos que qui gosa presentar-se amb aquestes credencials ho fa per liderar un partit polític i amb l’ambició de conquerir el poder. És fins i tot més indigne que la candidatura de Patxi López, que no té altre propòsit que la supervivència política de Patxi López. I Pedro Sánchez, bé, doncs aquí el tenen. Com que Espanya té platges excel·lents, ell també es deu dedicar a la cultura. O deu ser asiàtic.
