Publicitat
Publicitat

El tenor literal

La gent de Podem està demostrant un afany innegable per insuflar moviment i color a la vida política i institucional illenca, i, d’acord amb aquest propòsit lloable, dimarts l’encara flamant president del Parlament balear pel partit lila, Baltasar Picornell (a qui anomenarem Balti, atès que ell mateix es presenta en societat amb aquest hipocorístic), va causar estupor entre propis i estranys en ordenar el desallotjament de l’hemicicle just quan el mateix grup parlamentari de Podem es disposava a demanar la reprovació del diputat pepero Álvaro Gijón, més sospitós de presumpta corrupció que un sac de pomes picades.

Val a dir que la reprovació de Gijón es presentava en forma d’esmena de Podem a una moció del PP sobre, glups, transparència. Un president de Parlament de l’esquerra alternativa expulsant de la cambra el públic i els mitjans de comunicació per poder celebrar un ple a porta tancada, mentre el PP pontifica sobre la seva especialitat, que no és altra que la transparència: en resum, un festival de l’oxímoron que va significar un nou desgavell, sense precedents en la història de la cambra com a mínim des de fa un parell de mesos, quan va ser la també podemita Xelo Huertas qui va haver de ser desallotjada del càrrec que ara ocupa en Balti Picornell per un presumpte cas de tràfic d’influències i tracte de favor a un farmacèutic que casualment també era de Podem.

Dins de Podem (i no només a les Balears) hi ha assessors que semblen haver estat escollits en un sopar entre Eduardo Inda i Rafael Hernando

Si algun lector ens ha seguit fins aquí i encara alena, el tranquil·litzarà saber que el president Balti Picornell es va disculpar després (a través de les xarxes socials, com és preceptiu ara) per la seva decisió “d’aplicar el tenor literal del reglament del Parlament”. Es referia així a l’article 68.1 d’aquest reglament, l’existència del qual era perfectament desconeguda per tothom fins a aquest dimarts, però que estableix que les sessions parlamentàries seran públiques excepte quan s’hi tractin qüestions “que afectin el prestigi de la cambra o dels diputats, o la suspensió d’algun dels parlamentaris”. Com que l’article no s’havia aplicat mai, va semblar que el president antisistema es preocupava pel prestigi d’un diputat investigat per la justícia per casos tan edificants com la xarxa de corrupció de la policia de Palma, que presumptament té poc a envejar a la del film L.A. Confidential. “Res més lluny de la meva intenció”, proclamava el president Balti Picornell en la seva nota de disculpa.

I ens ho creiem. Sobre el nomenament de Picornell es va desencadenar una espessa polèmica en què una colla de polítics i periodistes amb un perfil intel·lectual extremadament baix s’enreien del que ells consideraven la seva escassa o nul·la preparació per exercir correctament el càrrec. Amb aquest vodevil a porta tancada sembla que hagi volgut donar-los la raó, o més aviat que hagi volgut demostrar que precisament ell podia ser més reglamentista i garantista que ningú. Això, i que dins de Podem (i no només a les Balears) hi ha assessors que semblen haver estat escollits en un sopar entre Eduardo Inda i Rafael Hernando.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT