‘This machine kills fascists’
Que ningú s’esveri: les paraules del títol són les que duia escrites a la seva guitarra Woody Guthrie, un dels màxims exponents, i de més influència, del folk nord-americà, sense l’aportació del qual ni tan sols Bob Dylan hauria estat qui és. No cal dir que Guthrie no hauria mort ni una mosca i que tampoc ho pretenia, el que volia dir amb aquest lema era que la guitarra, la música (la cultura, en definitiva, que per a un artista popular i d’esquerres com ell significava sobretot la cultura dels camps i dels carrers), mata, en sentit popular, el feixisme. Que el supera i el venç, perquè se suposa que la música, la cultura, ens fa lliures. Es pot discutir si Guthrie no pecava d’un excés d’optimisme, però aquest era el seu missatge.
Posats a criticar-lo, és possible que el líder de Podem, Pablo Iglesias, acusés Guthrie de despertar el fantasma del feixisme, amb provocacions com la que acabem d’explicar. Iglesias acudeix a Catalunya a acusar el PP i Cs de fer el que ell mateix fa: utilitzar Catalunya com a tornaveu de proclames pensades per a la resta de l’estat espanyol. I ara que el panorama polític espanyol ha corregut tot cap a la dreta i l’extrema dreta, Pablo Iglesias i la seva formació també es desplacen de l’esquerra transformadora a l’espai de centreesquerra petitburgès que han deixat vacant el PSOE i el PSC, actualment inquilins del centredreta que lamenta el 155 però que el fa possible amb el seu suport.
I així, amb aires de professorino mestretites, Iglesias ens alliçona que alguns mals no volen soroll i que més ens val estar calladets i no sortir a fer manifestacions massives i pacífiques, ni a celebrar un referèndum que va ser una fita veritablement històrica de l’autogestió i la capacitat d’organització ciutadanes. Una fita que un líder de l’esquerra transformadora hauria de celebrar i posar en valor, però que un dirigent petitburgès de centreesquerra espantada per l’auge de l’extrema dreta considera una provocació innecessària. Després passa el que passa. Que la policia, per ordre del govern, apallissa les persones que (teledirigides per Puigdemont, pobretes, perquè per elles mateixes no tenen criteri propi) van enganyades a dipositar el seu vot.
Passa el que passa, és cert. Per exemple, que un Estat embogit, a través d’un jutge que ha resultat no ser tan “proporcional” com alguns deien, mantingui a la presó quatre persones honrades per les seves idees polítiques i per un “risc de repetició de l’activitat delictiva” completament aberrant. Quina activitat delictiva? Pensar com pensen? I quina repetició? Que segueixin pensant com pensen? No són ells els que desperten el fantasma del feixisme: el desperta qui li dona legitimitat i cobertura des de les institucions de l’Estat, i qui en fa propaganda des del Congrés de Diputats i a través dels mitjans de comunicació. Els qui acusen l’adversari de propagar l’odi mentre ells l’encenen amb un bidó de benzina i un misto. No sé si servirà per vèncer-los, però no ens farà cap mal escoltar This land is your land, del gran Woody Guthrie.
