Torra al Suprem

Les darreres eleccions catalanes les va decidir Mariano Rajoy (aplicant l'article 155 de manera arbitrària i salvatge) i les properes les decidirà el Tribunal Suprem: no convocant-les (els tribunals encara no convoquen eleccions, però no donem idees) però sí, previsiblement, inhabilitant el president Quim Torra. Ara ja hi han posat data: el proper 17 de setembre, a la tornada de l'estiu i com a obertura del nou curs polític. El motiu pel qual el president Torra serà –previsiblement– inhabilitat, un suposat delicte de desobediència consistent en el fet de no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics en el moment que se li va ordenar que la retirés, és d'una ridiculesa gairebé estrafolària. Serveix, això sí, per marcar fins on és capaç de baixar el nacionalisme espanyol d'estat en la persecució dels seus adversaris polítics, i també el nivell (de forces, d'expectatives, de trampes al solitari) a què han descendit els partits independentistes, que fa tres anys havien de fer la República i ara es barallen perquè no els prenguin les competències que fixa l'Estatut d'Autonomia (es barallen amb el govern d'Espanya, però molt principalment es barallen entre ells).

Que un tribunal inhabiliti un president de la Generalitat, i encara més per un motiu tan fútil, és una idea molt forçada des del punt de vista jurídic, però des del punt de vista polític ja és un disbarat descomunal, i encara més en un estat com l'espanyol, que compta amb una extensa tradició de presidents de la Generalitat eliminats de les més diverses maneres (execució o exili, principalment) i que ara diu que vol obrir una etapa de diàleg. És un altre escàndol, vaja. Però és un disbarat i un escàndol amb els quals els partits independentistes fa mesos que especulen, com una variable més, en les seves previsions i càlculs electorals: quan els convé més que passi, i de quina manera ho poden utilitzar. Evidentment, qui en surt de seguida reforçat és el president Torra (en el paper de represaliat/màrtir) i el seu partit, JxCat. I en surt perjudicada ERC, en el paper de sòcia col·laboracionista dels socialistes, i sospitosa de voler reeditar un tripartit d'esquerres amb comuns i PSC. Afavoreix aquesta última idea el fet que Jaume Asens hagi reaccionat a la notícia de la data del Suprem venint a dir que ja és ben hora de treure's els convergents (o postconvergents, o com es diguin, del damunt), i descrivint Torra com “un president deslegitimat”.

Depèn de com es miri, això. Torra va arribar per exercir una presidència substitutòria, i ell mateix sempre ha subratllat que a qui li corresponia ocupar el càrrec era al president electe, Carles Puigdemont. Després ha anat agafant pes per a una bona part de la ciutadania independentista, a causa principalment dels insults i les mentides amb què l'ha atacat el nacionalisme espanyolista, en especial PP i Ciutadans. Legítim ja ho era quan va arribar, perquè ho va fer amb els vots del Parlament. Però després l'hauran legitimat encara més precisament aquells que l'han volgut destruir.