VISCA EL SISTEMA

Tots aquests focs

La devastació de la catedral europea ha estat descomunal, però l'estructura ha resistit

A banda del cost patrimonial i cultural de la catàstrofe, el valor simbòlic de la imatge de la catedral de Notre-Dame cremant pels quatre costats mentre cau la nit damunt París és tan enorme que és impossible mirar cap a una altra banda. Així com la caiguda de les Torres Bessones va representar l'ensorrament d'una idea d'Amèrica (materialitzada ara en el lideratge d'un neofeixista com Donald Trump), l'incendi de Notre-Dame simbolitza la destrucció d'una certa idea d'Europa, liderada de fa temps per personatges impresentables: per exemple, el reaccionari president del Parlament Europeu, Antonio Tajani (amb la seva ridícula almoina consistent a instal·lar una guardiola a la porta de l'Eurocambra per recollir “el que guanyem en un dia”), o el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i els seus decadents “problemes de ciàtica”. La idea d'Europa com a espai comú de civilització, somiada en el seu moment per Romain Rolland o Stefan Zweig i reafirmada més recentment per Steiner, Todorov, Habermas o Baumann, sembla desaparèixer engolida per les flames, que poden representar la purificació però també la barbàrie.

La idea d'Europa com a espai comú de civilització sembla desaparèixer engolida per les flames, que poden representar la purificació però també la barbàrie

El foc que es menja Europa són milers de persones ofegades al Mediterrani quan venien a cercar-hi refugi de la guerra i de la fam. Són els ganivets de les tanques de Ceuta i Melilla, que ara uns partits tornen a prometre que trauran si guanyen les eleccions, mentre uns altres prometen fer-les més altes i esmolades. És un portaavions nord-americà a la badia de Palma impedint l'entrada del vaixell de rescat de migrants 'Aita Mari': el portaavions va propulsat per dos reactors nuclears i es diu 'Abraham Lincoln', cosa que hauria repugnat al president dels EUA que va abolir l'esclavitud. El foc són, també, les persones desnonades dels seus habitatges perquè no poden pagar els lloguers que imposen les grans empreses de l'especulació immobiliària i turística. És la passivitat, o la complicitat, de certs jutges amb els assassins i violadors de dones. Són vuit joves d'Altsasu condemnats a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per una brega de bar amb uns policies de paisà, i insultats per polítics de l'extrema dreta, o de la dreta extrema, o de la dreta sense adjectius, com vulgueu dir-ne. És un comandament de la policia nacional processat per tortures mentint al judici de l'1-O, a preguntes d'un altre polític d'extrema dreta, que exerceix l'acusació popular, només per fer passar molts més anys de presó a dotze persones innocents i escarmentar així tots aquells que pensin com elles.

L'altre dia parlàvem de metàfores barates fetes sobre la primera imatge obtinguda d'un forat negre a l'espai intergalàctic. I segurament aquest article no deixa de ser un seguit de metàfores barates a compte del foc de Notre-Dame. Però permeteu-me'n encara una altra, encara que sigui per no desesperar del tot: la devastació de la catedral europea ha estat descomunal, però l'estructura ha resistit. Per poc i molt malmesa, però ha resistit.

Més continguts de