VISCA EL SISTEMA

'Vox, la letra con sangre entra'

La darrera de Vox ha estat demanar que es realitzin exàmens de nivell de castellà

És cert que Vox, com remarquen alguns comentaristes, és una organització que destaca per la seva capacitat de fer-se lloc als mitjans de comunicació i als debats públics. Ja ho aconseguien quan encara eren un partit extraparlamentari i ho aconsegueixen amb més motiu i més contundència ara, que són la tercera força al Congrés de Diputats. Però això no s'explica perquè són unes llumeneres de la comunicació, sinó per altres motius. D'una banda, existeixen molts mitjans que els són ideològicament afins o propers (l'extrema dreta és, a Espanya, política, institucional, judicial, policial, militar, financera i mediàtica). De l'altra, obtenen fàcilment ressò per com criden l'atenció els seus postulats i les seves propostes. Sovint fins i tot fan riure, com fan riure les coses grotesques. Ara bé, el riure desapareix, o es glaça, quan un s'adona que aquestes propostes no són extravagàncies per fer-se notar, sinó l'expressió d'una manera d'entendre el govern. I que és compartida pel PP i per Ciutadans, els seus socis en diverses administracions.

La darrera de Vox ha estat demanar que es realitzin exàmens de nivell de castellà a tots els espanyols, especialment als que pertanyem a comunitats amb idiomes cooficials, per tenir la seguretat que tots els súbdits del Regne d'Espanya ens expressem correctament en la lengua común. Això ho proposa, des de la tribuna del Congrés i en la seva qualitat de portaveu de Vox, el megamaxifill de casa bona Iván Espinosa de los Monteros, dels Espinosa de los Monteros de tota la vida, és a dir, una de les més destacades nissagues de servidors i munyidors de l'Estat, entès en la seva vessant més profunda i més obscura. Sense anar més lluny el papà d'Iván, Carlos Espinosa de los etcètera, ha estat des de president d'Iberia i Acciona fins a alt comissionat de la Marca España, en temps dels intel·lectuals Rajoy i García-Margallo. I el seu tiet avi Eugenio Espinosa de los Monteros va ser ambaixador de Franco davant del III Reich, i organitzava cimeres entre Hitler i el Caudillo. Crida l'atenció, per cert, que tants mitjans furguin en el fet que Irene Montero i Pablo Iglesias siguin parella, i no diguin res en canvi del fet que també ho siguin el susdit Iván Espinosa de los Monteros i Rocío Monasterio, dos dels principals dirigents del partit de los señoritos que és Vox.

Amb tot, que la formació obertament ultradretana pugui proposar un disbarat com els exàmens de castellà indiscriminats es basa, una vegada més, en dues coses. Una és la Constitució espanyola, que consagra el deure de conèixer només una de les llengües que es parlen a Espanya, mentre que les altres queden reduïdes al dret de ser usades, i encara en l'àmbit de les respectives comunitats autònomes: una desigualtat flagrant, recollida a la mateixa carta magna. I l'altra són els prejudicis reaccionaris de la rància casta de Vox, que els du a creure que, quan algú aprèn un idioma, es queda sense espai al cervell per aprendre'n un altre. Per això ells mateixos no tan sols són monolingües i monolítics, sinó que en presumeixen.