Una justícia amb dues missions
La justícia espanyola –expressió que es fa servir en referència a la ultradreta enquistada al sistema judicial de l'estat espanyol– va assumir ja fa uns anys la missió política de desballestar l'independentisme català (o d'escapçar-lo, com va dir Soraya Sáenz de Santamaría) per la via d'enviar els seus principals líders a la presó i d'implicar centenars d'altres persones rellevants en aquest moviment en processos judicials llargs i tortuosos. Tot això s'ha hagut de fer violentant l'imperi de la llei que diuen defensar, i forçant també la realitat mateixa amb multitud de testimonis falsos, si cal a càrrec de policies i exgovernants davant del Tribunal Suprem.
Més recentment, aquesta mateixa justícia s'ha imposat una altra tasca política, que és la de fer caure l'actual govern d'Espanya. Això vol dir una cúpula judicial que ha generat una situació amb presos polítics (com a resultat de la repressió exercida contra l'independentisme) i que actualment treballa per desestabilitzar políticament l'estat al qual se suposa que serveix, en un context internacional que ja era delicat i complex fa uns mesos però que ara encara ho serà més, com a conseqüència de la crisi del coronavirus. Això dibuixa un panorama en què no tan sols la separació dels poders de l'estat ha saltat pels aires, sinó que aquests poders poden arribar a estar enfrontats entre ells —com succeeix actualment—, i sumits en una profunda crisi institucional que comença per la figura del cap de l'estat, tant si ens fixem en l'actual monarca com en el seu pare, el rei emèrit.
L'Estat, però, o la seva maquinària, segueix funcionant empès pel propi pes i la pròpia inèrcia. El mateix dia que a aquests presos polítics se'ls priva del tercer grau (i es complau així una certa opinió pública partidària de la mà molt dura), són absolts de tota culpa els agents de la Guàrdia Civil que van causar l'ofegament de quinze migrants a El Tarajal. Hi podem afegir els dos presumptes autors d'una violació múltiple a Girona, que també han sortit absolts, tot i que a un li han imposat una multa de 240 euros per haver-li robat el mòbil a la víctima. Algú m'objectarà que són casos completament diferents entre ells. Però tenen un denominador comú: aquesta part del sistema judicial que, sempre que pot prendre una decisió tan propera com sigui possible als postulats de l'extrema dreta, la pren.
La justícia espanyola no troba incompatibilitat entre les dues missions, la de desactivar l'independentisme i la de tombar el govern de coalició presidit per Pedro Sánchez. Al contrari, es pot dir que una missió i l'altra s'impulsen mútuament, i que, aprofundint en la primera, s'avança en la segona. Els diferents damnificats per aquest desgavell, lluny de fer causa comuna, arriben al punt d'especular amb la judicialització de la política per desgastar l'adversari, encara que sigui soci de govern, més que més ara que venen eleccions catalanes. Finalment, se suposava que Dolores Delgado assumia el càrrec de fiscal en cap de l'Estat per abordar una reforma de la judicatura.
