L’EDITORIAL

Per una selectivitat més qualitativa

La queixa recurrent del món universitari és la d’uns alumnes amb poca capacitat de pensament crític, amb poca iniciativa intel·lectual, més dotats per memoritzar una lliçó que per afrontar un problema. Sovint, a més, també s’hi afegeix un altre retret genèric: la poca curiositat. I encara: les faltes d’ortografia. Si, amb les naturals excepcions, aquesta és la norma general que defineix les noves generacions d’estudiants universitaris, alguna cosa deu fallar. ¿Pot ser la selectivitat? ¿Pot ser que aquesta prova fonamentalment memorística condicioni l’ensenyament dels dos cursos de batxillerat? ¿Pot ser que la creativitat i l’ensenyament per competències quedi estroncat al batxillerat per culpa precisament de la selectivitat? ¿No caldria començar a canviar seriosament la prova?

Doncs sí, sembla que s’obre camí un consens sobre la necessitat de fer una prova menys memorística i més competencial. Els experts ho veuen clar. Els docents de batxillerat també ho comencen a demanar. Fa més de trenta anys, quan no hi havia problemes per accedir a cap facultat, la selectivitat senzillament marcava uns mínims coneixements generals. Se suspenia o s’aprovava, i després cada estudiant podia accedir als estudis que volia. Amb els anys, a mesura que la demanda superava l’oferta en molts graus, la selectivitat adquiria més importància i, alhora, s’obria a certa especialització, però les proves, en la pràctica, han continuat sent de tall clàssic: es tracta, més que res, de fer colzes. Les notes de tall són avui crucials, l’accés als estudis desitjats pot anar de dècimes. I aquestes dècimes s’obtenen bàsicament a força de memòria, i punt. Els estudiants que obtenen plaça són els millors, sí, però no necessàriament creatius ni crítics. De fet, no se’ls demana que pensin, sinó que repeteixin.

Si no es reforma la selectivitat, pot acabar passant que cada cop serveixi menys i distorsioni més. Actualment, condiciona els estudis de batxillerat i, en canvi, és poc útil per al que li caldria a la universitat. Fa una selecció d’estudiants més quantitativa que qualitativa. Tothom en queda descontent. I molts la temen, començant pels mateixos pares dels futurs alumnes universitaris. Així doncs, cal pensar a fons, sense por i sense demora, a canviar un sistema d’avaluació que ha quedat obsolet.

Més continguts de