Fem sentir tota la nostra indignació a Hazte Oír
Està plenament justificada la indignació suscitada per la vergonyosa campanya de l’entitat ultracatòlica Hazte Oír contra la transsexualitat infantil. Posant el focus damunt dels menors d’edat, l’associació en qüestió, declarada d’“utilitat pública” el 2013 per l’aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, ha escollit un tema cridaner i un eslògan barroer per llançar a l’arena pública el seu esperit contrareformista.
Actua amb l’objectiu descarat de tornar a proscriure les identitats sexuals lliurement escollides, fruit de la diversitat de la naturalesa humana. Estem davant d’una ofensiva ultraconservadora que pretén fer-nos anar enrere, molt enrere, cap als temps foscos del nacionalcatolicisme, temps marcats per la intolerància i la uniformitat. Es tracta, sens dubte, de tornar a estigmatitzar els col·lectius LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), als quals ha costat massa arribar a la certa normalitat de què avui gaudeixen en la nostra societat.
Afortunadament, la reacció política -inclòs el PP-, ciutadana i judicial ha sigut ràpida i contundent. Amb els discursos que no respecten els drets i llibertats bàsics no s’hi pot contemporitzar. La sexualitat és una part essencial de la vida de les persones, i ningú no pot imposar-ne una versió restringida als altres en funció de cap creença. Forma part de l’esfera íntima de cadascú decidir la seva pròpia identitat.
No podem permetre que reneixin les ànsies inquisidores que semblen incombustibles a Espanya, on a la mínima retornen. És com si ara que al món triomfa la demagògia contra la diferència (només cal escoltar el president nord-americà Donald Trump criminalitzant musulmans i immigrants), entitats com Hazte Oír se sentissin de nou amb forces per treure a passejar els seus dimonis excloents.
És com si, després de dècades de lent progrés en la tolerància social, estiguéssim al llindar d’un nou involucionisme, d’una mentalitat que torna a veure en la diferència un problema en lloc d’una riquesa.
L’Espanya al·lèrgica a les diferències (també a les culturals i lingüístiques) treu un cop més el cap en la seva versió religiosa més ultramuntana. Fem sentir tota la nostra indignació per foragitar-la.
