El senyor Serrallonga
Té nom d'emperador romà i cognom de bandoler català. Constantí Serrallonga controlarà la maquinària municipal barcelonina a partir d'ara. De petit va ser un estudiant apanyat, a la facultat d'Econòmiques de la UB ja va començar a destacar. Es va forjar com a gestor a l'Hospital General de Manresa -l'alcalde Xavier Trias llavors era conseller de Sanitat-, fins que va fer el salt a la direcció general de Transports Metropolitans de Barcelona, on encara l'enyoren. Hi va treballar a les ordres polítiques del socialista Xavier Casas, amb qui conserva una relació de confiança. Els últims anys ha treballat al sector privat, al capdavant de l'empresa de logística Tradisa. Però la vocació de servei públic ha pogut més. Alguna cosa hi deu tenir a veure que el seu pare morís sent un funcionari municipal exemplar quan ell era un adolescent.
Fins aquí el seu currículum públic més o menys conegut. Ara, la veritat: la capacitat de manar, de dirigir grups, d'engrescar persones, li ve dels anys de monitor a l'esplai Santa Agnès de Barcelona, on va fer una magnífica feina i al qual segueix sentimentalment lligat. A Catalunya, l'educació en el lleure no ha estat només una escola de civisme per als nois i noies, sinó també per als joves que hi han dedicat i hi dediquen altruistament moltes hores. Com a monitor, el gerent municipal del Cap i Casal va aprendre a fer miracles amb quatre duros i a saber tractar la gent. En conserva l'entusiasme i les bones maneres. I potser el costum de dur una llibreteta on ho apunta tot. Estem en bones mans.
