On eren els senyors (i les senyores) violents?

Els senyors (i cap senyora) del Banc Central Europeu ja són a casona. Moment, doncs, per analitzar la seva visita, des del punt de vista de la seguretat. Però abans, dues prèvies. 1) Aquests dies he sentit (i he llegit) uns quants ciutadans afirmant que, si hi havia risc d'incidents, el millor hauria estat suspendre la reunió. Efectivament, i si a la celebració d'una Lliga de Campions del Barça es preveuen aldarulls, el que hem de fer és suspendre el partit. Noi (i noia), és que alguns duen a l'ADN que sempre cal dirigir la sospita de manera que quedi salvat el cul dels pobres violents. I 2) Quan el conseller Puig insinua que no calia tanta Policia Nacional i tanta Guàrdia Civil perquè els Mossos podrien haver fet la feina tranquil·lament, i el secretari d'estat de Seguretat respon que enviarà la seva policia "quan calgui" perquè "Catalunya és Espanya", ¿som davant una maniobra del nacionalisme espanyol a la qual hem de sumar el missatge subliminar "és que a Espanya no ens refiem de la policia catalana"?

Dit això anem al concepte "L'enorme desplegament policial de BCN conclou sense detinguts", titular de portada ahir al diari que reparteix carnets de progre. Traduït seria: "Tanta policia per a no res" o bé "Vam patir un setge policial perquè a alguns els agrada que la policia controli els carrers". Miri, aquí es tracta de triar. Què preferim, la molèstia de patir una ciutat plena de policies o la molèstia d'esquivar contenidors i cafeteries en flames? Si aquest cop els violents s'han quedat a casa ha estat perquè s'han adonat que al primer misto que traguessin de la motxilla rebrien un calbot que acabarien estampats a Astorga. I com que una cosa és ser violent i l'altra és ser (totalment) idiota, no ha passat res. Però si hagués passat, no pateixi. Els mateixos que ara critiquen l'excés policial, criticarien la mancança policial. Perquè ho duen a l'ADN.