16/10/2021

La sèrie que no heu de veure si esteu fatal amb la parella

2 min

Secretos de un matrimonio (HBO) és una sèrie magnífica. Però això no vol dir en absolut que sigui fàcil de veure o que enganxi. Més enllà de les perfectes el·lipsis temporals que gestiona, és gairebé l’observació en temps real del procés de trencament d’una parella amb una filla petita. Està basada en la minisèrie sueca homònima que Ingmar Bergman va rodar el 1973. També la trobareu a la HBO si teniu ganes d’establir el joc comparatiu entre les dues, que és esplèndid. Més que una versió és un homenatge fet amb tendresa i devoció. En l’adaptació de l’escena de l’entrevista inicial que es fa al matrimoni mentre estan asseguts al sofà s’entén ràpid la filosofia d’aquest homenatge i l’adequació a l’època actual. Als anys 70 un divorci tenia una dimensió social molt més contundent que ara. Però Secretos de un matrimonio tampoc pretén fixar-se en això. No és un tutorial del procés de ruptura. És l’observació de la condició humana en un procés inesperat d’haver-se de dir adeu i les dificultats que comporta. La sèrie, de sis capítols d’una hora, apel·la a la nostra condició de voyeurs.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots els capítols menys l’últim arrenquen mostrant l’inici del procés de rodatge. En pocs segons ens fan testimonis de la transició de la realitat dels actors -Jessica Chastain i Oscar Isaac- a la ficció. I la càmera, moltes vegades amb uns plans seqüència extraordinaris i evocadors, ens transporta a la vida de la Mira i el Jonathan, en una llar càlida i idíl·lica que com nosaltres esdevé testimoni clau de la relació. De vegades aquesta llar és acollidora i de vegades és hostil. El final de cada episodi (excepte el darrer) és una observació silenciosa dels racons i detalls silenciosos d’aquesta casa. Unes imatges tan senzilles esdevenen emocionalment demolidores. La sèrie és dramàtica però en cap moment és estripada. Al contrari. Potser el que la fa profundament dolorosa i fins i tot incòmoda és la contenció, l’educació i l’exquisida actitud civilitzada que els protagonistes s’esforcen a mantenir. Encara que no sempre sigui possible. Moltes escenes passen de la delicadesa a la crueltat d’una manera molt natural. De la transcendència emocional a la disputa més accessòria.

El guió és impecable i aconsegueix un joc de contrapesos entre els dos protagonistes magistral. “M’he adonat que ja no tinc poder sobre res. El poder que et dona el fet de sentir-te desitjada”, diu la Mira al cinquè capítol. Els diàlegs representen, sense necessitat de subratllar-ho, les subtils i perilloses lluites invisibles de poder en una parella. Secretos de un matrimonio és una sèrie de pauses, silencis i mirades però també de frases que són ganivets esmolats. La llum, la meteorologia, l’ordre de la casa i fins i tot el sofà esdevenen simbòlics. Segurament hi ha moltes maneres d’interpretar els detalls que amaga la sèrie i les circumstàncies que envolten els protagonistes. I aquesta és la gran virtut: que cada espectador l’entén en un funció del seu propi jo i la seva experiència.

stats