25/9: Els tres cercles

Per descriure la situació política i emocional de Catalunya avui, podríem dibuixar tres cercles concèntrics. Hi ha un cercle amb els partidaris de la independència, a la frontera amb la majoria aritmètica. Damunt d’aquest cercle, n’hi ha un altre amb els partidaris d’una votació vinculant, molt més ampli i sens dubte majoritari a Catalunya: inclou a tots els del sí i a molts que volen votar no o que s’ho pensen, segons què ofereixi Espanya i en quines condicions es consulti. I aquesta setmana s’hi ha afegit un tercer cercle encara més gran: el dels qui estan indignats per la manera que el govern espanyol ha decidit afrontar la qüestió catalana, que consideren una agressió a les institucions i una vulneració de drets i principis democràtics bàsics. Molts ni són independentistes ni volen un referèndum, però no accepten una resposta de l’Estat que ni tan sols té l’aval del Parlament espanyol. Són tres cercles diferents i no s’han de confondre. Cadascun es mobilitza per uns objectius específics. Ara, com més enllà vagi l’actuació del govern espanyol en aquesta línia, més creixerà el tercer cercle i més secundàries i tènues seran les fronteres entre els tres. El tercer ja és enorme. (La sorpresa és que el PSC oficial encara sigui fora.)