19/11/2015

Una setmana de trencadisses

3 min
Una setmana de trencadisses

La setmana passada, la del 9 al 15 de novembre, no ha estat pas una setmana qualsevol. S’han produït a Barcelona, a Madrid, a Londres, a La Valletta i a París esdeveniments que són importants un per un, però la seva coincidència, vista en perspectiva, permet intuir tendències de futur per a la nostra societat. Quan dic “nostra”, estic pensant tant en Catalunya i Espanya com en Europa. Permeteu-me que enumeri els fets, i que intenti explicar el que tot plegat em suggereix.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Catalunya-Espanya. El Parlament català, majoritàriament, ha declarat que inicia el procés de creació d’un nou estat català, i ha anunciat la no supeditació a les lleis i a les institucions de l’estat espanyol, en particular a les decisions del TC. L’actual govern espanyol, i el mateix TC, han amenaçat amb represàlies financeres i amb derivacions penals per a les autoritats catalanes. Tant un acte com l’altre creen tensions i moltes incerteses, permeten preveure algunes inestabilitats polítiques i econòmiques, i allunyen l’esperança d’una sortida negociada a l’actual conflicte territorial. La declaració suposa posar en qüestió el respecte a dues columnes bàsiques de tota democràcia: el valor dels vots i el compliment de les lleis.

2. Regne Unit - Unió Europea. El primer ministre Cameron ha deixat ben clar que una de les condicions indispensables perquè es pugui guanyar el referèndum de continuïtat del Regne Unit com a membre de la UE és la supressió, en l’article 1 del Tractat, de la frase: “Una unió cada cop més estreta entre els pobles d’Europa [...] com a objectiu comú del procés de construcció de la Unió”. Ras i curt, demana oblidar la unió política, i retornar als estats part de la sobirania ja cedida. La crisi dels darrers anys ha posat en evidència que la situació intermèdia en què estem ara té molts inconvenients, i si no fem passos endavant s’hauran de fer enrere. La bomba amagada ha explotat finalment. En el millor dels casos la UE seguirà endavant, però amb molt menys pes polític mundial, ja que el Regne Unit i altres països segurament no hi seguiran.

3. Mediterrani, nord i sud. A la capital de Malta, els estats de la UE i els del sud de la Mediterrània, una vegada més, no han aconseguit conclusions viables i operatives per resoldre les tensions que creen les grans diferències econòmiques i polítiques entre les dues àrees. Això fa pensar en un creixement continuat dels corrents migratoris cap a Europa, tant per raons demogràfiques i econòmiques com per recerca d’asil davant dels conflictes. Aquest fenomen, convertit en permanent, pot obligar a repensar elements bàsics de la construcció de la UE, en relació a la llibertat de moviments de persones, tant en la seva dimensió externa com interior.

4. Europa - Estat Islàmic. Els actes terroristes a París representen un salt qualitatiu similar al que va suposar l’atac contra les Torres Bessones a Nova York i les seves rèpliques a Londres i a Madrid. Aquests atacs van ser una derivació, en territori americà i europeu, de la Guerra de l’Iraq. Els atemptats de París i la destrucció del Boeing rus són atacs derivats de la guerra de Síria. Com ha proclamat el seu president, França està en guerra. Crec que això vol dir que ho està Europa i ho està l’OTAN. És difícil preveure què farà la Rússia de Putin... Hem d’acceptar que no s’han acabat les guerres, tal com havíem imaginat i sobretot desitjat. Seran guerres molt diferents de les anteriors, però més properes i menys previsibles.

5. Reestructuració. Estem entrant en una època d’inestabilitat dels estats, i s’ha encetat un procés de definició d’un nou mapa mundial. Haurem de deixar de viure en la tranquil·litat dels nostres països, tant Catalunya com Espanya, per adaptar-nos a les noves realitats que ens ha portat la globalització. Al llarg dels segles XIX i XX els nostres estats es van consolidar, i van créixer a base de crear societats més pròsperes i més igualitàries. Ara necessitem trobar la manera de repetir aquest mateix procés a una dimensió més gran, perquè l’aïllament, la ignorància o la impotència en què vivia fins ara més de la meitat de la humanitat s’ha acabat.

Totes aquestes trencadisses, molt més relacionades entre elles del que sembla, fan evident la necessitat i la urgència d’aquesta tasca, i alhora ens en permeten veure les dificultats i les resistències.

stats