El sexe dels àngels del PSC
Moltes vegades les coses no són el que són sinó el que sembla que són. I el PSC, que aquesta matinada ha estat fins a altes hores coent el seu futur, serà el que els seus delegats vulguin, però per a aquests votants seus que fa anys que es queden a casa o que directament voten el PP, el PSC és una cosa molt diferent. I el problema és que no saben què és perquè fa molt de temps que ningú els ofereix un missatge clar i entenedor i que sigui pròxim a la seva vida quotidiana. Què ofereix l'actual PSC a un votant seu, per exemple, del barri de Llefià de Badalona? Quin és el discurs del PSC davant de la crisi o davant dels problemes que ha generat la darrera onada d'immigració? Bé, sobre el primer tema, val més no dir res perquè ara seria massa fàcil fer llenya de l'arbre podrit i començar a recordar una campanya electoral en la qual, amb una mà (la del govern de Madrit), exigien al govern català retallar i retallar i, amb l'altra (la de la candidatura del PSC), denunciaven les inadmissibles retallades imposades per un govern neoliberal. I sobre el segon, i ja que hem esmentat Llefià, miri i analitzi els resultats dels sociates a les últimes municipals en un dels barris on votaven PSC fins i tot els candidats del PP.
El tema del grup parlamentari propi al Congrés segurament és apassionant per als polítics professionals i per als periodistes que han d'omplir cada dia moltes pàgines i molts minuts de TV i ràdio. Ara bé, a la gent normal aquest tema li rebufa. I el PSC porta massa temps discutint sobre el sexe dels àngels de qüestions com aquesta, mentre per la porta del darrere perdien els vots a milers. És com discutir sobre si ens posem una corbata llisa o una de ratlles. No, escolti, el tema és 1) si volem posar-nos corbata i 2) si en tenim o no en tenim una a l'armari. I si decidim dur-ne, llavors ja mirarem si ens encaixa o no amb la camisa i l'americana que volem dur.
