Els signes dels temps
Fa dos diumenges els parlava de l'erecció de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Avui toca parlar d'una erecció que fa temps que dura i que tardarà a acabar-se: la del temple de la Sagrada Família. Sembla que haguem arribat amb un segle de retard al Modernisme i que ens complagui construir o completar les obres dels arquitectes modernistes. Què hi farem! I si les columnes de Puig són un bibelot anecdòtic, la Sagrada Família és una enorme mona de Pasqua de pedra que ocupa i condiciona unes quantes illes de l'eixample de Cerdà.
Fa molt temps, quan jo era jove, es va plantejar si es continuava o no allò (ben poc) que havia deixat Gaudí. Els intel·lectuals progressistes de la ciutat s'hi van posar en contra. A mi també em semblava un disbarat, atès que Gaudí era mort i només ell podia fer un gaudí . La seva manera peculiar de treballar feia impossible continuar aquella fàbrica destinada a ser ingent. Això, a part de la seva conveniència social i estètica. Per sort no hi havia diners. Però va arribar el turisme, van venir els japonesos i l'obra de la Sagrada Família, que tothom es pensava que no acabaria mai, resulta que disposa d'una envejable salut monetària.
I així la nau ja està acabada (i fins i tot va venir el Papa de Roma a consagrar-la). Amb quins resultats? A mi em sembla un autèntic horror. Més lletja que un calatrava . Unes formes frígides que només revelen el que porten a dins: la mentida. La Sagrada Família és l'apoteosi de la mentida.
Avui dia s'ha perdut la facultat de llegir les formes. Les formes, que porten en elles mateixes un alt contingut significatiu. I molts d'aquells progressistes que s'oposaven a la continuació, han canviat de camisa. Els sembla tot perfecte perquè fa que Barcelona surti als mapes de l'espectacle internacional. I l'església catòlica oficial es frega les mans i somia en el retorn del nacionalcatolicisme (el nacional, ara, bilingüement referit a Catalunya). Un nacionalcatolicisme que torna a omplir les esglésies. L'altre dia va omplir a vessar la Sagrada Família, segurament perquè l'entrada era gratuïta.
Jo crec que la Sagrada Família, la seva construcció extemporània i el seu resultat -no podia ser d'altra manera- no tenen res a veure amb el cristianisme. M'ho sembla a mi, és clar, però doctors té l'església, com se sol dir.
El que tindria un sentit realment cristià és que, ara que els musulmans de Catalunya demanen grans mesquites, aquell immens espai interior del temple fos compartit per catòlics i musulmans. Uns dies de la setmana uns i els altres dies uns altres. Els cristians, que han perdut tot sentit de la forma, s'hi senten meravellosament bé, allà dins, i als musulmans segur que també els encantaria, els semblaria un espai familiar, perquè al final, de l'intens sentit simbòlic cristià de les formes que tenia Gaudí, no en queda res. Els ha sortit, als seus constructors, una gran nau d'estil Dubai, per no dir d'estil Qatar. Deuen ser els signes del temps, és clar.
