La significació del 1714

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAla claror rogenca dels fets actuals, la data de l’Onze de Setembre del 1714 apareix amb la seva autèntica significació. Avui tots els partits i tots els sectors socials de Catalunya, en homenatjar els defensors de Barcelona, els fan la justícia de considerar-los, no sols com uns lluitadors heroics, ans encara com uns defensors abnegats d’una gran causa. Han anat esborrant-se les interpretacions parcials i equivocades de la guerra de Successió. Ara tothom reconeix que per damunt del dinastisme d’uns quants catalans i de les desviacions que en certs moments es produïren, els herois del 1714 van donar la sang i la vida pel doble ideal de llibertat: la llibertat dels catalans com a homes i la llibertat de Catalunya com a nació. Per això totes les ensenyes catalanistes, republicanes i obreres són arborades avui a honor d’aquells herois. La història del poble català, en les grandeses i en les tristeses, és la història d’un poble liberal que resisteix els atacs repetits de les forces de reacció i d’opressió. Les guerres que Catalunya va sostenir contra tres reis -Joan II, Felip IV i Felip V- són topades violentes entre l’esperit absolutista de les dinasties estrangeres i l’esperit democràtic dels catalans. Per la llibertat i per la democràcia s’alçà en el segle XV contra els Trastàmara, en el segle XVII contra els Àustries i en el segle XVIII contra els Borbons. Tres dinasties diferents i una única font d’opressió i d’esclavatge. Alçada successivament contra tres reis forasters, Catalunya sacrificada a Casp, és tres vegades republicana i tres vegades catalana. No. No és el lleialisme vers Carles d’Àustria allò que va dur a l’alt heroisme i a l’exemplar sacrifici dels catalans del 1714. La significació vera i profunda d’aquell moment és la d’uns homes que donen el màxim valor a la doble llibertat individual i col·lectiva. [...] Hi ha una solidaritat efectiva entre les lluites culminants de la nostra història i la lluita que avui sostenim els catalans. En cada segle, en cada dinastia, en cada època, Catalunya s’ha alçat contra els poders absoluts, opressors, reaccionaris o totalitaris. I és que ella ha estat, és i serà democràtica, igualitària, progressiva i liberal. Podem dir que Catalunya ha rebutjat sempre el feixisme sota totes les formes que aquest ha revestit històricament. Joan II, Felip IV, Felip V representaven, en el fons, allò mateix que avui representa Franco. Així veiem que els estaments populars són els que més es distingeixen en les guerres nacionals catalanes. Pagesia i menestralia són les màximes forces de la Catalunya històrica, a les quals en els temps moderns s’ha afegit el proletariat. La sang i la vida per la llibertat: aquesta és la significació de l’Onze de Setembre. [...]