El silenci als carrers de la Barcelona irreal

EL SILENCI, tan rar i escàs, confereix un aire greu als espais públics, sobretot quan estan plens de gent. O de cotxes amb el motor apagat. Per això passes per la Gran Via plena de taxis estacionats al mig de la calçada i gairebé et poses a parlar en veu baixa. Gairebé, perquè quina gràcia. I perquè les clofolles de pipes dels vaguistes donen un aire costumista al que sembla una performance més que no pas una protesta. L’impacte de la ciutat sense taxis omple busos i metros de turistes (als que s’estan en hotels de luxe els posen minibusos al port o l’aeroport) que han après a dir T-10 en tots els idiomes. Alhora, un barceloní que mai havia anat a la T1 en metro descobreix que només amb la T-10 no n’hi ha prou. Tots plegats descobriran que l’aire condicionat del transport públic funciona i s’agraeix en dies de juliol rigorós com els que estem tenint. Una guia turística amb clients d’alt estànding em deia que més d’un guiri aviciat de transport privat opina que la ciutat està prou ben connectada en transport públic. Barcelona irreal.