02/03/2018

El millor espectacle

2 min

EscriptoraM’agrada que nevi. Però encara m’agrada més aquesta mena d’excitació infantil que la neu provoca en nosaltres, els adults que vivim en zones on aquest fenomen no és habitual.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Homes alts com un sant Pau que, emocionats, surten al balcó i, amb el mòbil a la mà, comencen a fotografiar compulsivament el que veuen, com si es tractés d’un miracle difícil de creure. Mares de família més esverades que els seus fills que agafen les criatures de les mans i xisclen “Està nevant! Està nevant!”, com si els nens no ho veiessin.

Twitter, Facebook i Instagram s’omplen d’imatges de la nevada. Cal demostrar que ha passat i que tu hi eres. Tothom vol ensenyar els paisatges de la seva comarca, els carrers del seu poble, la terrassa de casa seva. Perquè tot, absolutament tot, té un aspecte completament diferent a sota d’una capa de neu. Les ciutats semblen més elegants i cosmopolites, els pobles són com de pessebre, els arbres més delicats i els balcons més distingits, el racó més anodí del nostre pati o el carreró més vulgar podria esdevenir l’escenari d’una pel·lícula romàntica o de misteri si hi ha neu.

Als llocs on només hi neva molt de tant en tant, dies com els que hem viscut aquesta setmana són un esdeveniment, un motiu d’alegria col·lectiva com n’hi ha pocs. M’imagino que deu passar una cosa molt semblant entre els pescadors de les Highlands, els ciutadans d’Hèlsinki o els llenyataires de la Sibèria el dia que, després d’un hivern llarguíssim, acaba sortint el sol.

La neu, quan apareix excepcionalment en els nostres escenaris quotidians, és un espectacle insòlit i bell, que no pots deixar de contemplar. Ens hi quedem embadalits i seríem capaços de passar-hi hores, en actitud contemplativa.

El ritme frenètic s’alenteix i tot és estètic. Els flocs van caient a un ritme calmós, com si ballessin una melodia lenta. Les teulades i les baranes del balcó cobertes de neu, com una sanefa blanca. I aquesta sensació irreal que ens fa allargar la mà per comprovar que les volves són reals.

En definitiva, em reconforta constatar que, en l’era de les xarxes socials, del Mobile World Congress, de les pel·lícules amb efectes especials de milions de dòlars, cal rendir-se a l’evidència que no hi ha espectacle més poderós que el de la naturalesa sense artificis. El mar embravit, una boira densa, una tempesta elèctrica, la neu. Qui pot resistir-s’hi?

stats