Un gran dia

A la casa d’Arbúcies ens hi esperaven els amics, arròs i vins generosos

Vam arribar cap a la una del migdia, travessant les carreteres del Montseny meravellats, perquè potser no hi ha cap moment de l’any que el paisatge sigui tan fabulosament bonic. Verds, grisos, torrats, grocs, vermells i taronges es barrejaven a dreta i esquerra i no donàvem l’abast de mirar a una banda i l’altra. Feia un dia clar i assolellat, bufava una mica d’aire, i, mentre el cotxe avançava, anaven caient fulles de color de tabac en una pluja suau però incessant.

A la casa d’Arbúcies ens hi esperaven els amics, el sofregit a punt per tirar-hi l’arròs i vins generosos en qualitat i en quantitat. El vermut es va interrompre amb arribades i abraçades. Feia tan bon dia, que vam decidir dinar a fora i, com que ens feia mandra treure la taula, vam quedar-nos tal com estàvem, escampats entre el porxo i el jardí. Cadascú es va servir un plat d’arròs i se’l va menjar on li va plaure.

Les criatures van desaparèixer a dins de la casa i no en vam tornar a tenir notícia fins al cap d’un parell d’hores, quan van venir a vendre’ns uns punts de llibre que havien estat fabricant. Sense aironfix, 50 cèntims; amb aironfix, un euro.

Caço una frase al vol: ara hauria d’aconseguir ingressos perquè, de feliç, no en puc ser més

Ens vam posar al dia de les novetats –bones i dolentes–, vam fer una mica de safareig sobre vells coneguts i vam parlar una estona de política. Des de fa un temps, parlar de política és parlar més de sentiments que no pas de partits, eleccions, govern o oposició. Vam compartir la ràbia, la frustració, el desengany, l’esperança que no hem perdut perquè és l’últim que es perd. També vam explicar-nos els projectes, i és la part més bonica de la conversa. Un festival, una empresa, un vi, una novel·la, un espectacle. Caço una frase al vol: ara hauria d’aconseguir ingressos perquè, de feliç, no en puc ser més.

A propòsit d’un llibre que parla del dol i de la pèrdua, la conversa canvia de rasant. El ritme és més pausat, les veus més greus, les paraules més íntimes. Uns xerrem més, els altres callen, però tots fem cara de saber de què s’està parlant.

Quan cau el sol i baixa la temperatura, la casa ens acull i comencem a picar grana de capellà, acompanyada de garnatxa. Anem d’una cosa a l’altra i acabem deixant anar rialles culpables quan ens visita l’humor negre.

Ens acomiadem passades les onze. A la carretera és negra nit. D’això en dic un gran dia.

Més continguts de