28/06/2011

'...sin que se note el cuidado'

2 min

Si governar és, abans que res, fixar prioritats, cal que tothom prengui llum de la flamant presidenta del Consell de Mallorca, senyora Maria Salom (que pren el relleu de la socialista Francina Armengol, que al seu torn va succeir la sempre recordada Maria Antònia Munar). Entre les seves primeres decisions, Salom ha anunciat la de suprimir -com no- la direcció general de Política Lingüística, i la de crear-ne una de Caça. Amb això està dit tot, com sentenciava, via Facebook, el filòleg Gabriel Bibiloni. O, per fer servir les paraules del filòsof Schuster, no hase falta disir nada más .

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per si algú no la té present, recordarem que la senyora Salom és aquella diputada del PP al Congrés que es va fer famosa per una foto en què sortia morint-se de riure, juntament amb els sempre benhumorats Eduardo Zaplana i Víctor Martínez Pujalte, a les sessions de la comissió de l'11-M: no semblava un assumpte gaire hilarant, però ells van saber-li trobar la punta. També figura en el seu currículum haver estat la parlamentària més jove de Balears, una precocitat que així mateix la va dur a ser la persona de menys edat a ser imputada pel cas Túnel de Sóller, oportunament prescrit.

La direcció general de Política Lingüística, diguem-ho tot, no és l'única que desapareix de l'organigrama del Consell de Mallorca: ho fa acompanyada de les àrees de Turisme, Promoció Econòmica, Joventut, Innovació, Igualtat i Programes i Ocupació. L'objectiu, explica Salom, és "evitar duplicitats" entre el Consell i el Govern Balear, propòsit d'altra banda ben lloable. Però en el cas de Política Lingüística, l'afany és tan ferm que la mateixa direcció general ha desaparegut tant al Govern com al Consell, cosa digna d'aplaudiment perquè d'aquesta manera la contenció pressupostària serà inevitable. Això sí, un dia d'aquests s'haurà de parlar del missatge que subjau implícit en totes aquestes operacions de liposucció a l'engròs d'organismes públics: ¿se'ns està dient, per ventura, que tot allò que se suprimeix era en realitat prescindible, i que fins ara els contribuents havíem estat sostenint un rosari d'institucions tan inflades com inútils? ¿O no és això el que hem d'entendre, sinó que estem en el camí d'una involució en la configuració de l'estat de les autonomies que desemboca, més d'hora que tard, en una recentralització de poder a la capital d'Espanya una, gran i indivisible?

La senyora Salom, per compensar l'escabetxina, ens ha alegrat sens mesura amb la creació d'una direcció general de Caça. Això sí que és auscultar el batec de la ciutadania i afinar el diagnòstic: tothom sap que, entre els mallorquins, hi havia un clam per disposar d'un organisme que regulés les seves activitats cinegètiques, des de la caça de tords amb filats fins a la captura de mòpies noctàmbules. Gràcies, presidenta Salom, i enhorabona. Si m'ho permet, ara seria prioritària la creació d'un Observatori de la Boxa: i si cal esperar ho entendrem, que Roma no es va fer en un dia.

stats