La síndrome del túnel de l'AVE
No fa pas tant, l'expressió màxima de poder de CiU era l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés. Eren èpoques en què la piconadora del tripartit ho engolia tot. Per no deixar, no deixava lliures ni arguments per fer oposició. Fixi's com anaven alguns de faltats que el gran debat polític era el túnel de l'AVE que llavors s'havia de construir a Barcelona. Se'n recorda? Un tema purament tècnic que arreu del món era això, una discussió d'enginyers, aquí els partits se'l fotien pel cap directament o a través de persones, organismes i associacions interposades. Per què? Bé, perquè era la torna del túnel del Carmel, que ja havia estat prèviament motiu de disputa política. Ja ho sap, allò de "s'ha esfondrat perquè ara governes tu que ets un inútil" / "no, la culpa és teva que governaves quan van començar a construir-lo". El cas és que al final, lògicament, el túnel de l'AVE es va fer i no va passar res, però els ciutadans van tenir la sensació que ens havien intentat tapar el sol amb un dit.
Amb les retallades tinc la mateixa sensació, però ara ens intenten tapar la galàxia. Durant la campanya, Carme Chacón va acusar CiU de destruir l'estat del benestar, oblidant que aquí ens aplicaven l'ajust exigit per una senyora ministra d'Economia que s'asseia al consell de ministres, casualment, al seu costat. Les urnes han posat la senyora Chacón al seu lloc i dos dies després de les eleccions que han validat (agradi a alguns o no) les polítiques de CiU, ha sortit el president Mas i, aprofitant els resultats, ens ha aplicat una segona retallada. Ens agrada? No. ¿Té un altre remei? Em temo que no. ¿Algú té una alternativa? Ei, alternativa seriosa, no demagògica i amb un rerefons polític. ¿La tenen potser els que, aquí i a Madrid, ens han dut on som i que ja van començar la poda? No, però a falta d'arguments ara el debat tornarà a ser si s'enfonsarà o no el túnel de l'AVE anomenat retallades.
