Les regles del sistema financer asfixien els governs i l'economia
La notícia que l'Estat pot haver de pagar 30.000 milions més en interessos del deute del que havia previst és alarmant perquè significa que tots els ajustos que s'estan fent no serviran per alleugerir el dèficit públic sinó per pagar els inversors que especulen amb la prima de risc. Alguna cosa no funciona i és urgent prendre mesures. La Unió Europea no pot deixar que alguns dels seus estats es dessagnin amb unes condicions de finançament draconianes mentre la població ha de suportar retallades socials d'envergadura.
Les normes financeres internacionals fixen que la primera obligació de les administracions, quan disposen de líquid, és pagar aquests interessos. Abans fins i tot de finançar les necessitats més bàsiques de l'estat del benestar, s'han de satisfer aquestes obligacions. Això crea un cercle infernal, ja que col·loca els estats que no disposen d'armes de dissuasió potents (és a dir, un banc central o una reserva federal) en una situació molt feble, a mercè dels mercats, que els castiguen sense pietat per treure'n sucosos beneficis.
Quatre anys després de la caiguda de Lehman Brothers i l'esclat de la crisi econòmica global, resulta especialment injust que no s'hagi trobat una solució també global per a aquest problema. Sobretot perquè cal recordar que en un primer moment, entre finals del 2008 i principis del 2009, van ser les injeccions de diner públic les que van evitar un col·lapse encara més gran.
La sensació entre la ciutadania és que els culpables de la crisi (aquells que van construir un sistema basat en l'avarícia i l'alt risc) no només no han pagat cap factura sinó que, quatre anys després, s'aprofiten de la situació per asfixiar els governs i ofegar, de passada, l'economia productiva.
Més enllà, doncs, de solucions conjunturals com la de la intervenció del BCE o l'anomenat rescat tou en els casos espanyol o italià, toca repensar a fons les regles que regeixen el sistema financer internacional. I capgirar-ne les prioritats.
