El sobiranisme davant el repte de la guerra judicial als municipis

La detenció per part dels Mossos de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, encara que sigui durant unes hores i per no haver volgut presentar-se a declarar pel cas de l’estelada, representa un nou pas en el xoc amb l’Estat. I també és un episodi del qual s’han de treure conclusions, perquè de grat o per força aquest és un escenari que previsiblement es repetirà en els pròxims mesos. La primera lliçó és que la justícia espanyola continuarà actuant contra tot allò que consideri un delicte, sense atendre més raons que una concepció legalista del conflicte. La segona és que el focus es pot traslladar fàcilment del Parlament als municipis, a causa de la quantitat de causes pendents i ajuntaments implicats en algun tipus de desobediència (estelades, banderes espanyoles, mocions de suport al 9-N, etc.). I la tercera és que el bloc sobiranista ha d’anar a l’una, sobretot quan sigui objecte de l’ofensiva de l’Estat, si vol resultar creïble de cara a un eventual procés de desconnexió.

El cas és que, des de l’inici del procés, l’Estat sempre ha buscat la manera de dividir els diferents actors sobiranistes, de buscar les contradiccions entre ells, com a mètode per fer descarrilar el procés. Per això resulta especialment preocupant la tensió que ahir es va fer evident entre la CUP i el Govern sobre l’actuació dels Mossos. Perquè seria molt perillós, gairebé letal, deslegitimar la policia catalana o demanar-li una actuació diferent de la que va protagonitzar ahir sense que hi hagi hagut una decisió política al darrere. És evident que, fins que arribi el moment clau, les autoritats catalanes i els grups polítics que els donen suport hauran de fer equilibris i, sobretot, no cometre errors. Per això és imprescindible un protocol clar i unitari sobre què cal fer en cada moment. Si cadascú es dedica a actuar pel seu compte buscant el titular fàcil i s’entra en una mena de competició per veure qui és més valent o heroic, el procés estarà abocat al fracàs i al ridícul. Aquesta no és una partida testosterònica sinó que reclama, precisament, un elevat grau de finezza i intel·ligència política. El sobiranisme ha de saber preservar la integritat de les institucions i situar-se en cada moment en un escenari guanyador. I no hi ha dubte que la previsibilitat de l’Estat ha de ser llegida amb responsabilitat.