02/12/2017

El sobiranisme ‘light’ de CeC

2 min

Des de la teoria, la distinció entre independentisme i sobiranisme sembla bastant clara. El primer seria un subconjunt del segon. El sobiranista reclama poder decidir-ho tot, inclosa la independència, però pot no voler-la. Les enquestes diuen, des de fa temps, que un 70% de catalans són sobiranistes i que, en canvi, no és clar que l’independentisme arribi al 50%. En teoria, doncs, un 20%-25% dels catalans partidaris d’un referèndum vinculant -de considerar Catalunya un subjecte polític sobirà- no se senten independentistes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tanmateix, opinadors de prestigi segueixen utilitzant els dos termes com a sinònims. Parlen de si el sobiranisme superarà o no el 50% el 21-D excloent-ne clarament CeC-Podem, l’única força que, en teoria, pot acollir -després de la deriva unionista del PSC- el 20%-25% esmentat. Sembla que sobiranisme els soni millor: més cosmopolita i racional, menys primitiu i agrest. I no sembla que els importi expulsar del concepte el partit que pot garantir una folgada majoria sobiranista.

El cert és que el sobiranisme no independentista és una zona de profundes ambigüitats. Les enquestes són -ho sabem prou- una arma política. El mateix elector que diu a la pregunta “¿Els catalans tenen dret a decidir el seu futur?”, pot dir no a “¿Els catalans tenen dret a trencar Espanya contra el parer de la majoria d’espanyols?” Gairebé a tothom li agrada sentir-se demòcrata, i sembla que ho ets més dient primer i després no, encara que -des de la lògica més elemental- t’estiguis contradient.

No crec -i tant de bo m’equivoqui- que la segona pregunta obtingui avui un 70% de sís, i el millor reflex d’aquesta inconsistència és l’ambigüitat amb què es mou CeC sobre el vesper sobiranista. Perquè ser sobiranista de debò -assumir que si en un referèndum guanya el sí, marxem d’Espanya- topa frontalment amb un espanyolisme que, en dosis més o menys diluïdes, condiciona el vot de bona part dels potencials colauistes. Ara interessa -també, i molt, a l’independentisme- que CeC arrabassi vots a Cs en zones de Catalunya com Nou Barris. I no sembla que ho puguin aconseguir amb un sobiranisme clar i desinhibit. Però el drama per a ells és que, en aquest clima d’excitada confrontació identitària, potser tampoc se’n sortiran amb un sobiranisme light.

Li queda l’altra bossa de votants: la dels progres catalanistes. El problema és que part del light -la més qüestionable- suposa obrir-se a pactes de govern amb Iceta, uns pactes ombrejats per l’absoluta necessitat que té Iglesias d’aliar-se tard o d’hora amb Sánchez. Però Iceta -el que es fa selfies amb Rivera, posa de 3 Espadaler i no veu enlloc presos polítics- té ben poc a veure amb el clàssic PSC. Per progre que sigui, el catalanista que -com jo mateix- es va estar deu hores esperant que l’odi brutal de la Policia Nacional assaltés el col·legi dels seus fills, quan hi torni el 21-D no hi podrà votar -per un mínim sentit de la dignitat- un partit tan ben predisposat a pactar amb Iceta.

stats