El sudoku convergent / El trencaclosques sanitari
El sudoku convergent
Al Govern li cal, mirant la fila horitzontal, algú que l'ajudi a aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2011. En la vertical, a CiU li pertoca posar i treure alcaldes en un bon grapat de municipis de pes. Però de tant guixar el sudoku amunt i avall, després de tant calcular i de tanta declaració contundent, se'ls estan desguitarrant les sumes i la sensació d'incoherència és més gran. Tampoc no cal fer-ne grans escarafalls, la política és això i no ens hauria de sorprendre. Pactar aquí, renunciar allà, gestionar coalicions impensables, empassar-te algun gripau i negar-ho després en roda de premsa.
Oriol Pujol, amb la seva tendència natural a fer titulars de telenotícies, va encetar la setmana anunciant que ells que ho han "patit més que cap altre partit" decidien que havien de governar les llistes més votades i, d'aquesta manera, justificaven que García Albiol pogués manar a Badalona. Ningú no li va recordar, però, al líder convergent, que aquí no tenim eleccions presidencials. A les eleccions al Parlament escollim diputats i a les municipals triem regidors. I després, ells, en funció de pactes, conveniències i aritmètiques, escullen el president i l'alcalde, respectivament. Malgrat que la cançó de l'enfadós va sonar durant set anys, el tripartit I i el tripartit II no van ser ni il·legítims ni il·legals. Van ser un desgavell, però això ho vam saber a posteriori i ara no ve al cas.
A partir del moment en què els líders territorials de CiU es revolten i Victòria Forns es fa forta a Tarragona i Benet Jané al Vendrell per governar sense ser els més votats, l'estratègia convergent se'n va en orris, Oriol Pujol queda a la fresca i CiU, després d'arrasar a les urnes, dóna una sensació de desgavell que s'hauria d'evitar.
El trencaclosques sanitari
Amb l'obligació de complir l'objectiu del dèficit, es pot entendre que el Govern hagi d'estalviar i miri d'aconseguir nous ingressos. Es pot entendre que els metges de la pública, per tenir un sou més digne, busquin fer unes hores a la privada per completar els badalls de la seva nòmina. Es pot entendre que, per la comoditat dels metges, si al matí són a la pública i a la tarda a la privada, els pugui anar millor que tot plegat es faci al mateix centre. Es pot entendre que, sumant aquestes tres premisses, algú pensi que la solució pot ser que els hospitals públics i els CAP també puguin donar servei als pacients de les mútues perquè s'atengui els malalts privats als hospitals públics. Com deia Montse Tura al Twitter: "Quan vaig començar a treballar als hospitals preguntàvem si venien pagant o pel seguro . No m'agrada la idea de retrocedir en el temps".
És contradictori tancar serveis i allargar les llistes d'espera i veure que, al mateix lloc, si treus la targeta d'una mútua passes davant de tothom. És llançar un llumí a la benzina.
El problema és triple: es col·lapsa el sistema sanitari, s'escanya el sector de clíniques privades i es cau en la perversió d'anunciar que es tanquen quiròfans públics però que pagant te'ls tornen a obrir.
La competència deslleial és flagrant i, per bé que ja s'està duent a terme en alguns centres, Marina Geli va evitar que s'estengués aquesta pràctica. Ara cal veure si Artur Mas fa cas, o no, del seu conseller de Salut, que tampoc no veu clara la jugada.
El que no es podria entendre és que Mas fes un pont sobre un Boi Ruiz nomenat per ell i que escoltés més el seu consell assessor. Per fer això, que hagués fet conseller, directament, el Dr. Miquel Vilardell.
