05/10/2022

El súmmum

2 min

Un restaurant de Londres, anomenat Bacchanalia, ha publicat un anunci on demana personal “amb les mans boniques” per tal de poder posar grans de raïm a la boca dels clients. Entre els requisits que aquests cambrers han de tenir també hi ha el de saber llatí i grec, que va molt bé quan tens una taula de cardenals i papes fent l’amic invisible i pregunten com és el vi de la casa. Es tracta de dir: “Bonus!

Això de peixar el client amb les pròpies mans (que més que maques haurien de ser netes) em sembla ideal i jo no m’aturaria aquí. Trobo que el plat de farinetes (que no deu faltar a la carta del Bacchanalia) s’hauria d’introduir a la boca del comensal amb una cullera, fent l’avió. “Brrrrr!” Per als clients més exigents i més amants de la sopa de peix, els cambrers, esclar, el primer que haurien de fer seria bufar la cullera. Tot seguit, se l’haurien d’introduir a la boca i fer: “Mmm! Que bona!” Llavors, haurien de dir: “Una per al papa, una per a la iaia, una per a la mama, una per al nen...” El restaurant hauria de tenir, també, un estoc de senyores grans disfressades de “la mare del client”. Sortirien a l’hora de les postres i els pelarien la taronja. Per acabar, els mateixos cambrers passarien el fil dental per la boca dels gormands, que no és tan estrany. Qui hagi vist la pelleringosa sèrie de Netflix sobre l’emperadriu Sissí veurà que les donzelles li renten les dents. 

Quan la taula de cardenals i papes estigués a les postres seria el moment de mirar si volen anar al lavabo. “Latrina est in fundo a dextra”, declararia el cambrer. I els seguiries, dòcil i feliç, per, amb aquelles mans boniques, palpar-los l’escrotum, treure’ls el membrum i ajudar-los en la micció. Entenc que, en justa correspondència, ells li posarien el bitllet de deu euros de propina a l’escot.

Empar Moliner és escriptora
stats