DONA'M JOC

Com s’atreveixen?

Hi ha moments que m'agafen moltes ganes de posar-me a riure per no plorar, però de ràbia, perquè no em vull creure que les coses segueixen exactament igual que sempre però ens intenten fer veure que s'aposta per l'esport femení. La Supercopa femenina es va crear per donar més visibilitat al futbol femení, els experts van creure que ho aconseguirien afegint de pressa i corrents aquesta competició a un calendari en què no sobren els partits, precisament.

I un dels motius pels quals s'ha posat amb calçador aquesta competició aquest any ha sigut per donar aquesta visibilitat i intentar impulsar aquest esport, però després de tots els canvis que s’han hagut de fer, com els dies de la Copa de la Reina, ara resulta que per qüestions de calendari la Supercopa femenina coincideix amb la Copa del Rei masculina. Doncs quina casualitat, oi? Perquè, esclar, ¿això no es va pensar abans, oi? ¿En quin moment es posa el partit d’una semifinal de la Supercopa entre l’horari del Reial Madrid i del Futbol Club Barcelona masculins? Doncs quan no es fan les coses bé i amb presses passen aquestes coses, es cometen uns errors que no s’haurien de cometre. Algú hauria de posar les coses al seu lloc. ¿Qui donarà explicacions sobre això? Perquè ¿a qui se li acut posar el mateix horari i després dir que es vol potenciar el futbol femení? Perquè és una forma molt poc subtil d’enganyar-nos: jo no m’ho crec de cap de les maneres. Si hagués sigut per una equivocació o perquè ha sigut inviable poder gestionar el canvi pel que sigui, doncs podria entendre-ho. Però com que no és la primera vegada que ens intenten marcar un gol per tota l’esquadra, doncs llavors ja no em crec res, i ara ja no hem de deixar que ens marquin més gols.

Fins ara érem molt innocents pensant que sí que ens donaven suport i que els canvis o els entrebancs que anaven apareixent eren només per casualitat, o això era el que ens feien creure. Ara ja no em crec res i no hauríem de fer més com si no passés res, no hem de fer veure que no sabem el que ens estan fent, perquè ja ens hem cansat que ens facin creure que creuen en nosaltres. Ja n’hi ha prou. Deixeu de fer les coses tan malament, deixeu de fer-nos creure que ens voleu incentivar de paraula, perquè teniu un discurs que ja no ens creiem. Volem fets, prou paraules. Volem que feu les coses pensant amb el cap, ens ho mereixem, perquè han estat, hem estat i estan treballant molt perquè les coses funcionin. Només necessitem que si ens doneu suport no ho feu només de paraula. Ja ens hem cansat de tot això.