TOVALLONS NEGRES

La tàctica Trump

Abans de les vacances, vaig escriure un article sobre l’última del TC carregant-se’ns el cànon a les operadores telefòniques, que fèiem servir per ajudar el cinema en català. El diari en va fer un tuit amb la frase destacada: “Ser català a Espanya és com ser gai al Marroc, salvant les distàncies”. Llavors, l’Observatori Contra l’Homofòbia va titllar-me d’homòfoba. I tot seguit, des del diari El Español se’m va dedicar una escandalitzada carta oberta que el diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta va tuitejar. De bojos.

No cal ser Marie Curie per entendre el sentit de la frase en llegir el text. Per tant, o no el van llegir o ho van fer veure. No diu que els catalans a Catalunya estiguem “patint” el que pateixen els gais al Marroc (presó, etc.). Si hagués volgut dir això hauria escrit “independentistes”, no? Ara bé; si ho hagués volgut dir tampoc seria homòfoba.

El que vol dir la frase és que per al mateix cas hi ha diferents “lleis”. Si ets gai al Marroc, la llei et porta a la presó; si n’ets a França, no. Si ets català a Espanya, et tomben l’Estatut, però això només passa si ets català a Espanya, perquè si ets valencià, un Estatut similar tira endavant. Això vol dir la frase. Que tots no som iguals davant la llei perquè la llei no és igual davant de tots.

Que l’Observatori m’acusi d’homòfoba no s’entén si no es té en compte un detall: el cap de premsa, José Cuadrado, és militant del partit del senyor Girauta. A amics meus de l’Observatori (amb qui faig, fa anys, els clàssics sopars homòfobs) els fa l’efecte que “instrumentalitza el moviment per fer caure el departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat” (és d’ERC).

A Twitter ja m’han fet un compte fake on em retreuen els “insults” que “vaig” dedicar als gais. Inútil protestar, inútil demanar-los “quins” insults. És la tàctica Trump. Jo “ja” he insultat els gais i ni jo ni els gais no hi podem fer res. Queda a la xarxa.